Jean Vilar
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Jean Louis Côme Vilar  25 març 1912 Seta (França) | ||
| Mort | 28 maig 1971 (59 anys) Seta (França) | ||
| Sepultura | cementiri marí de Seta | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | París | ||
| Ocupació | director de teatre, actor, realitzador | ||
| Membre de | |||
| Professors | Charles Dullin | ||
| Alumnes | Gérard Trèves i Anna Kyriakou (en)  | ||
| Família | |||
| Fills | Dominique Vilar | ||
| Lloc web | maisonjeanvilar.org | ||
      | |||
Jean Vilar (Seta, 25 de març de 1912- íd., 28 de maig de 1971) va ser un actor de teatre i cinema, director d'escena, director de teatre i escriptor francès.[1][2]
El 1947 va fundar el Festival d'Avinyó, que va dirigir fins a la seva mort, mentre exercia el càrrec de director del Teatre Nacional Popular (TNP), de 1951 a 1963. La seva influència va ser de summa importància en el panorama cultural de la França de la postguerra.[3][4]
El TNP va exercir un paper fonamental en la formació de molts actors, incloent Jeanne Moreau, Georges Wilson, Silvia Monfort i Philippe Noiret. Durant la dècada de 1950, sota la direcció de Jean Vilar, va arribar el seu apogeu, i hi destacaren actors com Gérard Philipe (1922-1959), que va interpretar rols emblemàtics sota la seva direcció, entre els quals com els protagonistes d'El Cid, Lorenzaccio[5] o El príncep d'Hombourg.
Biografia
[modifica]Jean Vilar, nascut el 25 de març de 1912 a Seta, França, va deixar un rastre inesborrable en el teatre francès. Després d'estudiar al Conservatori Nacional d'Art Dramàtic de París, va començar la seva carrera com a actor de renom.
El 1947, Vilar va fundar el Teatre Nacional Popular (TNP), una companyia subvencionada per l'Estat, amb la missió de fer el teatre accessible a un públic ampli i donar a conèixer obres clàssiques i contemporànies. És recordat per haver exercit un paper fonamental en la democratització del teatre a França, organitzant gires per tot el país, fins i tot en zones rurals, i portant així l'art teatral a un públic ampli.[4]
Jean Vilar també va exercir un paper essencial en el suport a nous talents, col·laborant amb dramaturgs de renom com Jean Genet i Bertolt Brecht. De 1947 a 1971, va dirigir el Festival d'Avinyó, convertint-lo en un esdeveniment cultural de renom mundial centrat principalment en el teatre i les arts escèniques. La seva mort el 28 de maig de 1971 va marcar la fi d'una era, però el seu llegat perdura com a visionari de la democratització cultural i la promoció de les arts escèniques a França.
Trajectòria
[modifica]
El seu primer muntatge va ser La dansa dels morts, d'August Strindberg. Va aconseguir fama com a bon actor i escenògraf el 1945, gràcies a l'obra Assassinat a la catedral, de T.S. Eliot. Dos anys més tard va crear el Festival d'Avinyó.[6]
Va ser nomenat director del Théâtre National Populaire el 1951 i va tractar que fos més assequible, reduint els preus de les entrades i fent més concises les escenes. A més, va portar els temes més actius i socialment més polèmics a l'escena a partir de 1961, com el feixisme o la Guerra d'Algèria.[7]
El seu mandat va concloure el 1963 i va continuar la seva tasca en els festivals que havia creat. Va dictar seminaris de direcció teatral a l'estranger. Entre altres en va fer un, convidat pel govern argentí. Es tractava d'un seminari en el Laboratori de l'actor, al qual van assistir Carlos Gandolfo o Onofre Lovero. També va fer un curs de direcció als Estats Units.
Creació del Festival d'Avinyó
[modifica]El 1947, durant l'organització d'una exposició d'art modern que involucrava art plàstic i pictòric a la gran capella del Palau dels Papes d'Avinyó, el crític d'art Christian Zervos i el poeta René Char van suggerir a Jean Vilar, actor, director i líder d'una companyia teatral, la idea de crear una «Setmana d'art dramàtic».
Al principi, Jean Vilar va expressar dubtes sobre aquest projecte deguts a preocupacions sobre la seva viabilitat tècnica, i l'alcalde d'Avinyó, Georges Pons, no va brindar-hi el suport esperat. No obstant això, la municipalitat, en el context del seu desig de revitalitzar la ciutat després dels bombardejos d'abril de 1944, finalment va aprovar el projecte. Es va condicionar al pati d'honor del palau dels papes per a albergar aquest esdeveniment, la qual cosa va permetre a Jean Vilar crear «Una setmana d'art a Avinyó» del 4 al 10 de setembre de 1947.[8]
L'esdeveniment va atreure 4,800 espectadors, incloent-ne 2,900 amb les entrades pagades (l'alt nombre de convidats va generar crítiques), distribuïts en tres llocs, incloent el pati d'honor del Palau dels Papes, el teatre municipal i el Jardí d'Urbain V. Durant aquesta setmana, es van dur a terme set representacions, que incloïen Ricard II, de Shakespeare, La Terrasse du midi, de Maurice Clavel (una obra poc coneguda d'un autor encara desconegut), i L'Histoire de Tobie et de Sara, de Paul Claudel.[9][10]
Donat l'èxit inicial, Jean Vilar va tornar-hi l'any següent per a una altra Setmana d'art dramàtic, que va incloure la reposició de La tragèdia del rei Ricard II i les creacions de Danton's Death, de Georg Büchner, i Shéhérazade, de Jules Supervielle, que va dirigir ell mateix. Originalment concebut com una Setmana d'art dramàtic, aquest esdeveniment es va transformar al juliol de 1948 per a convertir-se en el famós Festival d'Avinyó.[11][12]
Referències
[modifica]- ↑ «Jean Vilar | enciclopedia.cat». [Consulta: 9 abril 2026].
- ↑ «Jean Vilar, une biographie épistolaire | Actes Sud». www.actes-sud.fr. [Consulta: 24 octubre 2023].
- ↑ «Historique du Théâtre National Populaire de Villeurbanne à proximité de Lyon» (en francès). Théâtre National Populaire. Arxivat de l'original el 2023-11-28. [Consulta: 24 octubre 2023].
- 1 2 Loyer, Emmanuelle «Le théâtre national populaire au temps de Jean Vilar (1951-1963)». Vingtième Siècle. Revue d'histoire, 57, 1998, p. 89–103. DOI: 10.2307/3771049. ISSN: 0294-1759 [Consulta: 24 octubre 2023].
- ↑ «Alfred de Musset - Lorenzaccio (1834) - Texte intégral». www.lettresvolees.fr. [Consulta: 31 octubre 2023].
- ↑ «La danza de los muertos. Obras de cámara de August Strindberg» (en castellà). www.librosdeteatro.com.ar. [Consulta: 24 octubre 2023].
- ↑ «Théâtre National Populaire de Villeurbanne - Lyon» (en francès). Théâtre National Populaire. [Consulta: 24 octubre 2023].
- ↑ «Avignon 1944» (en francès). avignonlacitemariale. [Consulta: 24 octubre 2023].
- ↑ «Maurice Clavel» (en castellà). La Nación, 14-03-2000. [Consulta: 24 octubre 2023].
- ↑ La terrasse de midi (en francès).
- ↑ «Festival d'Avignon» (en anglès). Festival d'Avignon. [Consulta: 24 octubre 2023].
- ↑ «La muerte de Danton - Alianza Editorial» (en castellà). www.alianzaeditorial.es. [Consulta: 24 octubre 2023].
Enllaços externs
[modifica]- Casa de Jean Vilar, en francès.
- Jean Vilar en la Pàgina del festival d'Avinyó, en francès.
- Actors de teatre francesos
- Directors de teatre francesos
- Productors teatrals
- Membres de l'Acadèmia de les Arts de Berlín
- Persones de Seta
- Naixements del 1912
- Morts a Sète
- Morts el 1971
- Actors occitans
- Productors francesos
- Artistes de la regió d'Occitània
- Actors francesos nascuts al segle XX
- Actors francesos morts al segle XX
