1017
 | |
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1017 (mxvii) |
| Islàmic | 407 – 408 |
| Xinès | 3713 – 3714 |
| Hebreu | 4777 – 4778 |
| Calendaris hindús | 1072 – 1073 (Vikram Samvat) 939 – 940 (Shaka Samvat) 4118 – 4119 (Kali Yuga) |
| Persa | 395 – 396 |
| Armeni | 466 |
| Rúnic | 1267 |
| Ab urbe condita | 1770 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 980 990 1000 - 1010 - 1020 1030 1040 | |
| Anys | |
| 1014 1015 1016 - 1017 - 1018 1019 1020 | |
L'any 1017 és un any comú començat en divendres. És el setè any de la dècada del 1010, el setzè any del segle XI i el setzè any del I mil·lenni.
El 8 de setembre mor el comte de Barcelona, Girona i Osona Ramon Borrell I i comença el regnat de Berenguer Ramon I, sota la regència de la seva mare, Ermessenda de Carcassona.[1] Al comtat de Ribagorça mor sense nomenar successor el comte Guillem i Sanç III de Pamplona reclama els drets dinàstics de la seva esposa, neta d'Ava de Ribagorça.[2] A partir d'aquest moment, gran part del comtat passa a formar part del regne de Navarra, excepte la part septentrional que passa a estar sota el Comte de Pallars Ramon IV de Pallars Jussà.[3] L'emir de Turtuixa passa a governar l'Emirat de Balànsiya.[4]
A la Península Ibèrica, Garcia Sánchez esdevé comte de Castella i es proclamen els furs de lleó.[5]
Durant l'any 1017 neixen el filòsof xinès Zhou Dunyi, Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic, Beremund III de Lleó i moren l'emperador japonès Sanjo, el comte de Barcelona Ramon Borrell I, Federic I d'Eilenburg, Gausfred de Cabrera, Guillem de Ribagorça, Judit de Bretanya i el comte de Castella Sanç Garcia.[5]
Els romans d'Orient combaten contra els búlgars a Europa Oriental i contra els normads al sud d'Itàlia. Canut el Gran és coronat rei d'Anglaterra i unifica els regnes de Dinamarca, Noruega i Anglaterra.
Esdeveniments
[modifica]Països Catalans
[modifica]- El comtat de Barcelona emprèn una nova expedició contra Al-Àndalus.[6]
- (1017-1036) A Barcelona el jueu Bonhom encunya monedes d'or que imiten els dinars andalusins.[6]
- 8 de setembre - Berenguer Ramon I esdevé comte de Barcelona després de la mort del seu pare, Ramon Borrell I però el comat de Barcelona serà governat per la seva mare Ermessenda de Carcassona degut a la seva minoria d'edat..[1] Ramon Borrell I mor per les ferides d'un atac dels Sarraïns de l'Emirat de Saraqusta contra Barcelona.[1]
- Ermengol II d'Urgell, que ja era Comte d’Urgell des de la mort del seu pare passa a governar el seu comtat, que havia estat sota la tutela del seu oncle, Ramon Borrell I de Barcelona.[7]
- Entre els anys 1010 i 1017 es citen que hi va haver pactes entre Ramon Borrell i el bisbe Ermengol d'Urgell contra Guifré II i Bernat Tallaferro de Besalú que demostren noves tensions entre el bisbat d'Urgell i el comtat de Cerdanya.[8]
- A l'Emirat de Balànsiya mor el seu governant, Mudaffar i és substituït pel Labib (emir) de Turtuixa.[4]
- La República de Pisa expulsa els sarraïns de l'Emirat de Dàniyya de Sardenya.[9]
- Es crea l'Emirat de Làrida, governat per Sulayman ibn uhammad ibn Hud.[6]
- L'emir de Turtuixa Labib s'imposa a Balànsiya.[6]
Península Ibèrica
[modifica]- Garcia II de Castella és nomenat comte de Castella.
- Es promulguen els Furs de Lleó.
Europa i Imperi Roma d'Orient
[modifica]- 6 de gener – Canut («el Gran») és coronat rei d'Anglaterra. Al juliol es casa amb Emma de Normandia, la vídua d'Etelred l'Indecís, assegurant així els seus vincles amb el Ducat de Normandia.[10]
- Canut divideix Anglaterra en quatre comtats (earldoms): Wessex, Mèrcia, Ànglia de l'Est i Northúmbria.[10]
- Primavera: l'emperador romà d'Orient Basili II Bulgaròcton assetja la ciutat grega de Kastorià. Els búlgars aliats amb els Petxenegs fan aixecar el setge. Quan tornen a Pelagònia Joan Ladislau de Bulgària és capturat a la tardor.[11]
- 19 de juny: Robert II el Pietós fa coronar el seu fill Hug II de França i l'associa al tron.[12]
- Juliol: Canut el Gran es casa amb Emma de Normandia, vídua d'Etelred l'Indecís i equipara els drets dels anglesos i els danesos. Crea un imperi marítim que reuneix Dinamarca, Noruega i Anglaterra.[13]
- Juliol: Melus de Bari, ajudat per mercenaris normands guanya al Catepan d'Itàlia Lleó Tornikios a Pulla.[11]
- Es redacten les lleis més antigues de Rússia, la Rússkaia Pravda.[14]
Altres continents
[modifica]- 17 de març: Després d'una revolta militar, Abu al-Abbas mamun II, de la Dinastia Anuixtigínida és assassinat i Muhammad pren el tron.[15]
- 30 de maig - El Califat Fatimita Al-Hàkim proclama la seva divinitat sota l'influència dels Ismaïlites perses Muhàmmad ibn Ismaïl ad-Darazí i Hamza ibn Ali ibn Ahmad, fundadors dels Drusos.[16]
- 3 de juliol: Victòria de Mahmud de Ghazna contra l'exèrcit revoltat Corasmià i entra a Köneürgenç on posa a Altuntash al tron. Coràsmia esdeve vassall de l'imperi dels Gaznèvides.[15]
- Desembre: Fujiwara no Michinaga esdevé ministre d'afers suprems del Japó, càrrec que ostentarà fins el 1019. Michinaga esdevé l'home més ric del Japó quan s'apodera de les contribucions en soja i arròs.[17]
Naixements
[modifica]Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]
L'any 1017 néix l'emperador Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic 
La duquesa de Baixa Lorena Beatriu de Bar néix l'any 1017 - Càpua - Ahimaatz ben Paltiel, poeta litúrgic i cronista jueu italià.[20]
- Florenci I de Frísia Occidental, Comte de Frísia Occidental entre els anys 1049 i 1061.[21]
_Miniatur_(cropped).jpg)
Altres continents
[modifica]- Zhou Dunyi, filòsof i cosmòleg Neoconfucianista xinès.[22]
El teòleg i filòsof hinduista Ramanuja neix l'any 1017 - Kassapa VI de Ruhana, rei de Ruhana a Sri Lanka.[24]
Necrològiques
[modifica]Països Catalans i Occitània
[modifica]- Gausfred de Cabrera, senyor de Cabrera, fundador del llinatge dels Cabrera.
- Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona i Osona.
- Guillem de Ribagorça, Comte de Ribagorça mor assassinat en una expedició a la Vall d'Aran.[2]
Península ibèrica
[modifica]- 5 de febrer - Sanç I Garcia de Castella, comte de Castella.[25]
- García Gómez, comte lleonès. Comte de Saldanya, Carrión i Liébana.[26]
La reina consort de Lleó, Elvira Garcia de Castella mor l'any1017
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 7 de gener - Hildebert I del Mont Sant Michel monjo benedictí normand, tercer abat del Mont Saint-Michel.[28]
- 16 de juny - Judit de Bretanya, filla de Conan I de Bretanya, primera esposa de Ricard II de Normandia.[29]
- setembre - Enric de Schweinfurt comte de Schweinfurt, a Franconia i marques de Nordgau entre els anys 994 i 1004.[30]
El traïdor anglosaxó Edric Streona mor l'any 1017 - Emnilda de Lusàcia, princesa eslava. Fou duquesa consort de Polònia pel seu matrimoni amb Boleslau I de Polònia.[32]
- Lleó Passià, general romà d'Orient enviat pel catepà d'Itàlia a lluitar contra el llombard Melus de Bari.[33]
Altres continents
[modifica]
L'emperador Sanjo del Japó mor el 5 de juny del 2017 - Fujiwara no Junshi, emperadriu consort del Japó, esposa de l'emperador En'yū.[35]
- Genshin, pensador budista Tendai.[36]
- Ma'mun II governador Mamúnida de Coràsmia entre el 1009 i la seva mort.[37]
Referències
[modifica]- 1 2 3 Gil i Roman, Xavier. Diplomatario de Ermesèn, condesa de Barcelona, Girona y Osona (c.991 - 1 de marzo de 1058) (en castellà), 2004. ISBN 84-688-6665-2. Pp 81 i 84
- 1 2 «Guillem II de Ribagorça | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «comtat de Ribagorça | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2025].
- 1 2 «taifa de València | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2025].
- 1 2 «El mundo en el año 1017 d. C.» (en castellà). [Consulta: 27 desembre 2025].
- 1 2 3 4 de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 35. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Mestre i Campi, Jesús (Dir.). Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 395, entrada: «Ermengol II d'Urgell». ISBN 84-297-3521-6. p. 395
- ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, pp. 160. ISBN 978-84-17116-89-7.
- ↑ Sismondi, Jean-Charles-Léonard Simonde. Histoire des républiques italiennes du moyen âge (en francès). Furne et ce, 1840.
- 1 2 Palmer, Alan. Chronology of British History. London: Century Ltd; Barrie & Jenkins, 1992, p. 48–49. ISBN 978-0712656160.
- 1 2 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p
- ↑ Virolleaud, Charles «Le roi Kêret et son fils (II K). Poème de Ras Shamra». Syria, 22, 2, 1941, p. 105–136. DOI: 10.3406/syria.1941.4232. ISSN: 0039-7946.
- ↑ Lingard, John. History of England from the First Invasion by the Romans (en anglès). Baudry, 1840.
- ↑ Schnitzler, Jean-Henri. Statistique et itinéraire de la Russie, ou, Manuel complet du diplomate, du négociant et de tout voyageur en Russie ... (en francès). F.G. Levrault, 1829.
- 1 2 Nāẓim, Muhammad. The Life and Times of Sultan Mahmud of Ghazna (en anglès). CUP Archive, 1971.
- ↑ Aractingi, Jean-Marc; Lochon, Christian. Secrets initiatiques en islam et rituels maçonniques: Druzes, Ismaéliens, Alaouites, confréries soufies (en francès). Harmattan, 2008. ISBN 978-2-296-06536-9.
- ↑ Fujiwara, Michinaga. Notes journalières de Fujiwara no Michinaga, ministre à la cour de Hei.an (995-1018) (en francès). Librairie Droz, 1991. ISBN 978-2-600-03325-1.
- ↑ «Henry III – Holy Roman emperor» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 17 abril 2018].
- ↑ Jones-Bley, Karlene. Women and Warfare in the Ancient World: Virgins, Viragos and Amazons (en anglès). Casemate Publishers, 2024-06-30. ISBN 978-1-3990-6893-2.
- ↑ «Achimaaz di oria - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Florenz I. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «Zhou Dunyi | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «Ramanuja | Hindu Theology, Philosophy & Advaita Vedanta | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-15.
- ↑ Truhart, Peter. Regents of nations: systematic chronology of states and their political representatives in past and present: a biographical reference book = Regenten der Nationen: systematische Chronologie der Staaten und ihrer politischen Repräsentanten in Vergangenheit und Gegenwart: ein biographisches Nachschlagewerk. München ; New York: Saur, 1984, p. 1613. ISBN 978-3-598-10491-6.
- ↑ «Sancho García | count of Castile | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-02.
- ↑ Martínez Díez, Gonzalo (2005). El condado de Castilla, 711–1038: La historia frente a la leyenda. Tomo I. Marcial Pons Historia. ISBN 9788497182751. Pp. 564-570
- ↑ Martínez Díez, Gonzalo (2005). El Condado de Castilla (711-1038). La historia frente a la leyenda. Valladolid: Junta de Castilla y León. ISBN 84-9718-275-8. Pp. 553-554, 652
- ↑ Girard, Fulgence. Histoire géologique, archéologique et pittoresque du Mont Saint-Michel au péril de la mer (en francès). E. Tostain, 1843, p. 78-81.
- ↑ Georges Bernage, « », Vikland, la revue du Cotentin, no 6, juillet-août-septembre 2013, p. 9 (ISSN 0224-7992).
- ↑ «BAVARIAN NOBILITY». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «'Worst' historical Britons list» (en anglès). BBC NEWS, 27-12-2005.
- ↑ Pac, Grzegorz. Women in the Piast Dynasty: A Comparative Study of Piast Wives and Daughters (c. 965–c.1144) (en anglès). BRILL, 2022-03-07, p. 51, 60. ISBN 978-90-04-50853-8.
- ↑ Chalandon, Ferdinand. Histoire de la domination normande en Italie et en Sicile. Paris, 1907.
- ↑ Titsingh, Isaac. (1834). Annales des empereurs du Japon, pp. 154-155; Brown, Delmer et al. (1979). Gukanshō, p. 307.
- ↑ Groner, Paul. Ryōgen and Mount Hiei: Japanese Tendai in the Tenth Century (en anglès). University of Hawaii Press, 2002. ISBN 978-0-8248-2260-6.
- ↑ (en) James C. Dobbins, Gensin's Deathbed Nembutsu Ritual in Pure Land Buddism, dins George J. Tanabe, Jr. (Ed.), Religions of Japan in Practice , Princeton, NJ, Princeton University Press, 1999, xviii + 563 p. (ISBN 978-0-691-05789-7), p. 166-175
- ↑ The Monumental Inscriptions from Early Islamic Iran and Transoxiana, editor Sheila Blair, E.J. Brill, 1992,80
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1017
