1014

1014
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1014 (mxiv)
Islàmic	404 – 405
Xinès	3710 – 3711
Hebreu	4774 – 4775
Calendaris hindús	1069 – 1070 (Vikram Samvat); 936 – 937 (Shaka Samvat); 4115 – 4116 (Kali Yuga)
Persa	392 – 393
Armeni	463
Rúnic	1264
Ab urbe condita	1767
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ;
Segles
	segle x - segle xi - segle xii
Dècades
	980 990 1000 - 1010 - 1020 1030 1040
Anys
	1011 1012 1013 - 1014 - 1015 1016 1017

L'any 1014 (MXIV) va ser un any comú començat en divendres del calendari julià, el 1014è en les designacions de l'Era Comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 13è any del segon mil·lenni, el 13è any del segle XI i el 4t any de la dècada 1010.

Enric II el Sant és nombrat rei dels romans pel papa de Roma després d'haver conquerit el Regne d'Itàlia.

Canut I de Dinamarca, nou rei d'Anglaterra i Dinamarca fuig d'Anglaterra. Etelred l'Indecís recupera el regne. El rei d'Irlanda posa fí a la dominació normanda de l'illa.

Basili II Bulgaròcton recupera Bulgària per l'Imperi Romà d'Orient després de véncer els búlgars en la batalla de Clídion.

Esdeveniments

Països catalans i Occitània

Sven I de Dinamarca i Anglaterra. Mor l'any 1014
L'Emir de Dàniyya conquesta les illes Balears.
Al Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent el comte Guifré II envia emissaris a Mirapeis a cercar les relíquies de Sant Galderic que s'havien endut a la força cent anys abans. Quan les retornen, el comte les fa pujar al monestir de Sant Martí del Canigó. A partir d'aquest moment, aquest sant es cnberteix en dispensador de pluja a tota la regió.^[1]

Península ibèrica

Expedició normanda a Galícia.^[2]
A Al-Àndalus, Ali b. Hammud, al·legant que Hixam al-Muàyyad bi-L·lah l'havia nombrat el seu hereu, comença a reunir un important exèrcit per atacar al califa Sulayman l'any següent.

Europa

3 de març: Canut II de Dinamarca esdevé rei de Dinamarca i d'Anglaterra després de la mort del seu pare Svenn a Gainsborough. el Witenagemot (homes savis) anglès envia una delegació a normatia per invitar a Etelred l'Indecís a que tornés a ser el rei d'Anglaterra. Amb l'ajuda de mercenaris víkings, obliga a Canut a retirar-se a Dinamarca.^[3]
14 de febrer: després d'haver recuperat el Regne d'Itàlia, Enric II el Sant és nomenat Rei dels Romans pel papa Benet VIII.^[4]
23 d'abril: Batalla de Clontarf - El rei d'Irlanda Brian Boru posa fi a la dominació danesa d'Irlanda però és mort després del combat.^[5]
Batalla de Clontarf, oli d'Hugh Frazer, 1826
25 d'abril - El rei Canut fuig d'Anglaterra. A Dinamarca ha de resoldre la seva successió. A allà gaudeix de l'aliança del seu cunyat, el comte Eirik Håkonsson i de Thorkell l'Alt.^[6]

Els romans d'Orient guanyen als búlgars a la Batalla de Clídion i ocupen Bulgària
7 de maig: Jordi I de Geòrgia és rei de Geòrgia després de la mort del seu pare, Bagrat III l'Unificador. Cedeixi una part d'Abkhàzia a l'Imperi Romà d'Orient.^[7]
29 de juliol - Batalla de Clídion. Basili II Bulgaròcton venç els búlgars. Samuel I de Bulgària fuig però mor deu dies després. Bulgària passa a formar part de l'Imperi Romà d'Orient.^[8]
28 de setembre: inundacions als Països Baixos.^[9]
6 d'octubre: Gabriel Radomir esdevé Tsar de Bulgària després de la mort del rei Samuel i segueix la lluita contra l'Imperi Romà d'Orient (que finalitza l'any 1015.^[8]
Rainier esdevé Marquès de Toscana.^[10]
Iaroslau I el Savi, Gran Príncep de la Rus de Kíev i príncep de Novgorod refusa pagar el tribut al Rus de Kíev.^[11]
Olaf II de Noruega pren el castell de Dol-de-Bretagne.^[12]

Altres continents

A l'Imperi Chola es vota els representants amb una papereta dins d'una urna per primer cop.^[13]
Octubre: desena expedició de Mahmud de Ghazna a l'Índia, que finalitza el març del 1015. Ocupa Thanesar i intenta conquerir Caixmir després de destruir el temple de Mathura.^[14]
Al Magrib, Hammad ibn Bulugguín, fundador de la dinastia amazic dels Banu Hammad, es declara independent dels zirida i reconeix els Califes Abbàssida de Bagdad en detriment dels Fatimites d'el Caire.^[15]
Inici del regnat de Rajendra I Chola al sud de l'Índia, que s'acabarà el 1044. Rajendra atacarà Orissa i Bengala i se li sotmet Ceilan, Java, Palembang i Malaisia.^[16]

Naixements

Països catalans i Occitània

Península ibèrica

Huelva - Abu-Ubayd al-Bakrí (m. 1094), un dels geògrafs andalusís més importants de la història. També historiador, filòleg, metge i teòleg islàmic sunnita.^[17]

Europa i Imperi Romà d'Orient

Cynan ap Iago príncep gal·lès, fill i pare de reis de Gwynedd.^[18]

Altres continents

11 de maig - Bagan, Myanmar - Anawrahta, rei de Birmània entre el 1044 i el 1077. És conegut per haver convertit el budisme Theravada com la religió d'estat.^[19]

Necrològiques

Països catalans i Occitània

Ratbold II de Provença, (o 2015) Comte de Provença des dels anys 1006 o 1008.^[20]

Europa i Imperi Romà d'Orient

3 de febrer - Gainsborough - Sven Tveskæg, rei víking de Dinamarca (986-1014), Noruega (1000-1014) i Anglaterra (1013-1014). Mort degut a les ferides durant l'explosió del pont de Londres a Gainsborough, Lincolnshire. El cos fou portat a Dinamarca i sepultat a la catedral de Roskilde.^[21]
Estàtua de la princesa Reglindis a la catedral de Naumburg
30 de març - Reglindis, princesa polonesa de la dinastia Piast. Marquesa consort de la Marca de Meissen pel seu matrimoni amb Herman I de Meissen des del 1009.^[22]
23 d'abril, a la Batalla de Clontarf:^[23]
- Brian Boru, Rei d'Irlanda
- Murchad mac Briain, fill gran de Brian Boru
- Máel Morda mac Murchada, Reis de Leinster
- Sigurd Hlodvirsson, comte de les Òrcades.
7 de maig - Bagrat III l'Unificador, fundador del regne unificat de Geòrgia.^[24]
25 de juny - Etelstan Eteling, príncep de la Casa de Wessex, fill gran del rei d'Anglaterra Etelred l'Indecís.^[25]
agost - Pandolf II de Benevent sisè príncep longobard de Benevent entre el 981 i el 1014 i príncep de Càpua (III) des del 1008.^[26]
6 d'octubre, Prílep, Macedònia del Nord - Samuel de Bulgària, Tsar de Bulgària. Mor d'una Apoplexia després de la seva derrota a la batalla de Clídion contra els romans d'Orient.^[27]
14 de desembre, Abadia de Fruttuaria, a San Benigno Canavese, el Piemont: Arduí d'Ivrea, marquès d'Ivrea entre els anys 990 i 999 i Rei d'Itàlia entre els anys 1002 i 1014. Membre de la família Anscàrica, enemic de l'emperador Enric II el Sant, que va governar una Itàlia independent de l'Imperi germànic.^[28]
Dúnlaing mac Tuathal, rei de Leinster l'any 1014.^[29]
Hug III del Maine, comte del Maine, aliat de Ricard II de Normandia contra els reis Hug I de França i Robert II de França.^[30]
Prokulf bisbe de Cracòvia i missioner de Polònia^[31]d'origen grec.^[32]
Teofilacte Botaniates, general i conseller de l'emperador romà d'Orient i governador de Tessalònica. Mor en una emboscada feta per Gabriel Radomir (tsar búlgar) després de la seva victòria a la batalla de Clídion.^[33]

Altres continents

Rajaraja I Chola, rei de la Dinastia Chola del sud de l'Índia des del 985. Conquesta molts territoris de Sri Lanka, Malàisia i les Maldives.^[34]

Referències

↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, pp. 162-163. ISBN 978-84-17116-89-7.
↑ Juan Francisco de Masdeu, Historia crítica de España y de la cultura española, Volum 15 p.172 (castellà)
↑ Schoell, Frédéric. Cours d'histoire des états européens: depuis le bouleversement de l'empire romain d'occident jusqu'en 1789 (en francès). de l'imprimerie royale et chez Duncker et Humblot, 1830.
↑ Schoell, Frédéric. Cours d'histoire des états européens: depuis le bouleversement de l'empire romain d'occident jusqu'en 1789 (en francès). de l'imprimerie royale et chez Duncker et Humblot, 1830.
↑ Biographie universelle ancienne et moderne: ou histoire, par ordre alphabétique de la vie publique et privée de tous ls hommes qui se sont fait remarquer par leurs écrits, leurs actions, leurs talents ... (en francès). Michaud, 1855.
↑ Olafs saga hins Helga: en kort saga on Kong Olaf den Hellige fra anden halvdeel af det tolfte aarhundrede : efter et gammelt pergaments-haandskrift i Universitets-Bibliotheket i Upsala (en islandès). Feilberg u. Landmark, 1849.
↑ Histoire de la G orgie depuis l'antiquit jusqu'au XIXe si cle. Traduite du g orgien par M. Brosset. Partie 1: Histoire ancienne, jusqu'en 1469 de J.-C (en francès). Adamant Media Corporation. ISBN 978-0-543-98416-6.
1 2 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p.
↑ Bruyssel, Ernest Jean van. Histoire du commerce et de la marine en Belgique (en francès). A. Lacroix, 1861.
↑ Chaudon, Louis Mayeul. Nuovo dizionario istorico: ovvero, Istoria in compendio di tutti gli uomini, che si sono renduti celebri per talenti, virtù, sceleratezze, errori, &c. dal principio del mondo sino a nostri giorni ... (en italià). M. Morelli, 1794.
↑ Perrie, Maureen; Suny, Ronald Grigor. The Cambridge History of Russia: Volume 1, From Early Rus' to 1689 (en anglès). Cambridge University Press, 2006. ISBN 978-0-521-81227-6.
↑ Merdrignac, Bernard; Quaghebeur, Joëlle. Bretons et Normands au Moyen Âge: Rivalités, malentendus, convergences (en francès). Presses universitaires de Rennes, 2015-02-04. ISBN 978-2-7535-3056-0.
↑ Rao, B. V.. World History: From Early Times to A.D. 2000 (en anglès). New Dawn Press, 2005-12, p. 106. ISBN 978-1-932705-58-4.
↑ Nāẓim, Muhammad. The Life and Times of Sultan Mahmud of Ghazna (en anglès). CUP Archive, 1971.
↑ Khaldūn, Ibn. Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique Septentrionale (en francès). Impr. du Gouvernement, 1854.
↑ Sen, Sailendra Nath. Ancient Indian History and Civilization (en anglès). New Age International, 1999. ISBN 978-81-224-1198-0.
↑ «Abū ʿUbayd al-Bakrī | Islamic geographer | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-03-21.
↑ (en) Cogadh Gaedhel re Gallaibh (« War of the Gaedhil with the Gaill ») ed J.H Todd (london 1867) p. 193 & 257.
↑ The Princeton dictionary of buddhism par Robart E. Buswell Jr et Donald S; Lopez Jr aux éditions Princeton University Press, (ISBN 0691157863), pages 43 et 44.
↑ «PROVENCE». Arxivat de l'original el 2025-12-03. [Consulta: 27 desembre 2025].
↑ «Sven I de Dinamarca | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2025].
↑ Biographie, Deutsche. «Reglindis - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 27 desembre 2025].
↑ (en) Seán Duffy, Brian Boru and the Battle of Clontarf, Dublin, Gill and Macmillan, 2013, 349 p. (ISBN 978-0-7171-6207-9)
↑ «ბაგრატ III (961-1014)». [Consulta: 27 desembre 2025].
↑ Simon Keynes, AEthelstand AEthelting , dans , Oxford University Press, 2004
↑ «SOUTHERN ITALY (1)». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 27 desembre 2025].
↑ Louis Bréhier Vie et mort de Byzance L'Évolution de l'humanité, Albin Michel, Paris 1946, réédition 1969 p. 192.
↑ «Arduí d’Ivrea | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2025].
↑ (en) Francis John Byrne Irish Kings and High Kings: "Kings of Leinster": Genealogical Tables, p. 290, Dublin, réédition (2004) (ISBN 1851825525).
↑ Bernard Beck, Chateux frots de Normandie , Rennes, Ouest-France, 1986, 158 p. (ISBN 2-85882-479-7), p. 19.
↑ Jerzy Kłoczowski, Histoire religieuse de la Pologne, Le Centurion, 1987, p. 27.
↑ Roman Jakobson, Comparative Slavic Studies. The Cyrillo-Methodian Tradition, Walter de Gruyter, 1985 : « The name of the first bishop of Cracow, Prohor (Prochor), and also probably the name of his successor, Prokulf (Proklus), belong to the Byzantine world. »
↑ Skylitzès, Jean; Flusin, Bernard; Cheynet, Jean-Claude. Empereurs de Constantinople. Paris: P. Lethielleux, 2003. ISBN 978-2-283-60459-5.
↑ Sen, Sailendra Nath. Ancient Indian History and Civilization (en anglès). New Age International, 1999. ISBN 978-81-224-1198-0.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1014

[1] Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, pp. 162-163. ISBN 978-84-17116-89-7.

[2] Juan Francisco de Masdeu, Historia crítica de España y de la cultura española, Volum 15 p.172 (castellà)

[3] Schoell, Frédéric. Cours d'histoire des états européens: depuis le bouleversement de l'empire romain d'occident jusqu'en 1789 (en francès). de l'imprimerie royale et chez Duncker et Humblot, 1830.

[4] Schoell, Frédéric. Cours d'histoire des états européens: depuis le bouleversement de l'empire romain d'occident jusqu'en 1789 (en francès). de l'imprimerie royale et chez Duncker et Humblot, 1830.

[5] Biographie universelle ancienne et moderne: ou histoire, par ordre alphabétique de la vie publique et privée de tous ls hommes qui se sont fait remarquer par leurs écrits, leurs actions, leurs talents ... (en francès). Michaud, 1855.

[6] Olafs saga hins Helga: en kort saga on Kong Olaf den Hellige fra anden halvdeel af det tolfte aarhundrede : efter et gammelt pergaments-haandskrift i Universitets-Bibliotheket i Upsala (en islandès). Feilberg u. Landmark, 1849.

[7] Histoire de la G orgie depuis l'antiquit jusqu'au XIXe si cle. Traduite du g orgien par M. Brosset. Partie 1: Histoire ancienne, jusqu'en 1469 de J.-C (en francès). Adamant Media Corporation. ISBN 978-0-543-98416-6.

[:0-8] 1 2 Louis Bréhier, Vie et mort de Byzance, Paris, Albin Michel, 1946, 596 p.

[9] Bruyssel, Ernest Jean van. Histoire du commerce et de la marine en Belgique (en francès). A. Lacroix, 1861.

[10] Chaudon, Louis Mayeul. Nuovo dizionario istorico: ovvero, Istoria in compendio di tutti gli uomini, che si sono renduti celebri per talenti, virtù, sceleratezze, errori, &c. dal principio del mondo sino a nostri giorni ... (en italià). M. Morelli, 1794.

[11] Perrie, Maureen; Suny, Ronald Grigor. The Cambridge History of Russia: Volume 1, From Early Rus' to 1689 (en anglès). Cambridge University Press, 2006. ISBN 978-0-521-81227-6.

[12] Merdrignac, Bernard; Quaghebeur, Joëlle. Bretons et Normands au Moyen Âge: Rivalités, malentendus, convergences (en francès). Presses universitaires de Rennes, 2015-02-04. ISBN 978-2-7535-3056-0.

[13] Rao, B. V.. World History: From Early Times to A.D. 2000 (en anglès). New Dawn Press, 2005-12, p. 106. ISBN 978-1-932705-58-4.

[14] Nāẓim, Muhammad. The Life and Times of Sultan Mahmud of Ghazna (en anglès). CUP Archive, 1971.

[15] Khaldūn, Ibn. Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique Septentrionale (en francès). Impr. du Gouvernement, 1854.

[16] Sen, Sailendra Nath. Ancient Indian History and Civilization (en anglès). New Age International, 1999. ISBN 978-81-224-1198-0.

[17] «Abū ʿUbayd al-Bakrī | Islamic geographer | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-03-21.

[18] (en) Cogadh Gaedhel re Gallaibh (« War of the Gaedhil with the Gaill ») ed J.H Todd (london 1867) p. 193 & 257.

[19] The Princeton dictionary of buddhism par Robart E. Buswell Jr et Donald S; Lopez Jr aux éditions Princeton University Press, (ISBN 0691157863), pages 43 et 44.

[20] «PROVENCE». Arxivat de l'original el 2025-12-03. [Consulta: 27 desembre 2025].

[21] «Sven I de Dinamarca | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2025].

[22] Biographie, Deutsche. «Reglindis - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 27 desembre 2025].

[23] (en) Seán Duffy, Brian Boru and the Battle of Clontarf, Dublin, Gill and Macmillan, 2013, 349 p. (ISBN 978-0-7171-6207-9)

[24] «ბაგრატ III (961-1014)». [Consulta: 27 desembre 2025].

[25] Simon Keynes, AEthelstand AEthelting , dans , Oxford University Press, 2004

[26] «SOUTHERN ITALY (1)». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 27 desembre 2025].

[27] Louis Bréhier Vie et mort de Byzance L'Évolution de l'humanité, Albin Michel, Paris 1946, réédition 1969 p. 192.

[28] «Arduí d’Ivrea | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 desembre 2025].

[29] (en) Francis John Byrne Irish Kings and High Kings: "Kings of Leinster": Genealogical Tables, p. 290, Dublin, réédition (2004) (ISBN 1851825525).

[30] Bernard Beck, Chateux frots de Normandie , Rennes, Ouest-France, 1986, 158 p. (ISBN 2-85882-479-7), p. 19.

[31] Jerzy Kłoczowski, Histoire religieuse de la Pologne, Le Centurion, 1987, p. 27.

[32] Roman Jakobson, Comparative Slavic Studies. The Cyrillo-Methodian Tradition, Walter de Gruyter, 1985 : « The name of the first bishop of Cracow, Prohor (Prochor), and also probably the name of his successor, Prokulf (Proklus), belong to the Byzantine world. »

[33] Skylitzès, Jean; Flusin, Bernard; Cheynet, Jean-Claude. Empereurs de Constantinople. Paris: P. Lethielleux, 2003. ISBN 978-2-283-60459-5.

[34] Sen, Sailendra Nath. Ancient Indian History and Civilization (en anglès). New Age International, 1999. ISBN 978-81-224-1198-0.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]