dur

Catalán

dur
central (AFI)	[ˈdu]
valenciano (AFI)	[ˈduɾ]
baleárico (AFI)	[ˈdu]
acentuación	aguda
longitud silábica	monosílaba

Etimología 1

Si puedes, incorpórala: ver cómo

Adjetivo

dur ¦ plural: durs ¦ femenino: dura ¦ femenino plural: dures

1

Duro.

Etimología 2

Del latín dūcĕre

Verbo transitivo

1

Llevar, portar.

• Sinónimo: portar.

2

Traer.

• Sinónimo: portar.

Conjugación

Conjugación de dur  paradigma: dur (irregular) [▲▼]

Formas no personales (verboides)
Infinitivo	dur		haver dut
Gerundio	duent		havent dut
Participio	dut
Formas personales
Modo indicativo
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Presente	jo duc	tu duus, dus	ell, ella, vostè duu, du	nosaltres duem	vosaltres, vós dueu	ells, elles, vostès duen
Pretérito imperfecto	jo duia	tu duies	ell, ella, vostè duia	nosaltres duíem	vosaltres, vós duíeu	ells, elles, vostès duien
Pretérito perfecto	jo duguí	tu dugueres	ell, ella, vostè dugué	nosaltres duguérem	vosaltres, vós duguéreu	ells, elles, vostès dugueren
Pretérito perifrástico	jo vaig dur	tu vas dur, vares dur	ell, ella, vostè va dur	nosaltres vem dur, vàrem dur	vosaltres, vós vau dur, vàreu dur	ells, elles, vostès van dur, varen dur
Pretérito pluscuamperfecto	jo havia dut	tu havies dut	ell, ella, vostè havia dut	nosaltres havíem dut	vosaltres, vós havíeu dut	ells, elles, vostès havien dut
Pretérito perfecto compuesto	jo he dut	tu has dut	ell, ella, vostè ha dut	nosaltres hem dut, havem dut	vosaltres, vós heu dut, haveu dut	ells, elles, vostès han dut
Futuro	jo duré	tu duràs	ell, ella, vostè durà	nosaltres durem	vosaltres, vós dureu	ells, elles, vostès duran
Futuro compuesto	jo hauré dut	tu hauràs dut	ell, ella, vostè haurà dut	nosaltres haurem dut	vosaltres, vós haureu dut	ells, elles, vostès hauran dut
Pretérito anterior†	jo haguí dut, vaig haver dut	tu hagueres dut, vas haver dut, vares haver dut	ell, ella, vostè hagué dut, va haver dut	nosaltres haguérem dut, vem haver dut, vàrem haver dut	vosaltres, vós haguéreu dut, vau haver dut, vàreu haver dut	ells, elles, vostès hagueren dut, van haver dut, varen haver dut
Modo condicional
	jo	tu	ell, ella, vostè	nosaltres	vosaltres, vós	ells, elles, vostès
Condicional simple	jo duria	tu duries	ell, ella, vostè duria	nosaltres duríem	vosaltres, vós duríeu	ells, elles, vostès durien
Condicional compuesto	jo hauria dut, haguera dut	tu hauries dut, hagueres dut	ell, ella, vostè hauria dut, haguera dut	nosaltres hauríem dut, haguérem dut	vosaltres, vós hauríeu dut, haguéreu dut	ells, elles, vostès haurien dut, hagueren dut
Modo subjuntivo
	que jo	que tu	que ell, que ella, que vostè	que nosaltres	que vosaltres, que vós	que ells, que elles, que vostès
Presente	que jo dugui, duga	que tu duguis, dugues	que ell, que ella, que vostè dugui, duga	que nosaltres duguem	que vosaltres, que vós dugueu	que ells, que elles, que vostès duguin, duguen
Pretérito imperfecto	que jo dugués, duguera	que tu duguessis, duguesses, dugueres	que ell, que ella, que vostè dugués, duguera	que nosaltres duguéssim, duguéssem, duguérem	que vosaltres, que vós duguéssiu, duguésseu, duguéreu	que ells, que elles, que vostès duguessin, duguessen, dugueren
Pretérito perfecto	que jo hagi dut, haja dut	que tu hagis dut, hages dut	que ell, que ella, que vostè hagi dut, haja dut	que nosaltres hàgim dut, hàgem dut	que vosaltres, que vós hàgiu dut, hàgeu dut	que ells, que elles, que vostès hagin dut, hagen dut
Pretérito perifrástico	que jo vagi dur, vaja dur	que tu vagis dur, vages dur	que ell, que ella, que vostè vagi dur, vaja dur	que nosaltres vàgim dur, vàgem dur	que vosaltres, que vós vàgiu dur, vàgeu dur	que ells, que elles, que vostès vagin dur, vagen dur
Pretérito pluscuamperfecto	que jo hagués dut, haguera dut	que tu haguessis dut, haguesses dut, hagueres dut	que ell, que ella, que vostè hagués dut, haguera dut	que nosaltres haguéssim dut, haguéssem dut, haguérem dut	que vosaltres, que vós haguéssiu dut, haguésseu dut, haguéreu dut	que ells, que elles, que vostès haguessin dut, haguessen dut, hagueren dut
Pretérito anterior†	que jo vagi haver dut, vaja haver dut	que tu vagis haver dut, vages haver dut	que ell, que ella, que vostè vagi haver dut, vaja haver dut	que nosaltres vàgim haver dut, vàgem haver dut	que vosaltres, que vós vàgiu haver dut, vàgeu haver dut	que ells, que elles, que vostès vagin haver dut, vagen haver dut
Modo imperativo
	―	(tu)	(vostè)	(nosaltres)	(vosaltres, vós)	(vostès)
Presente	― ―	(tu) duu, du	(vostè) dugui, duga	(nosaltres) duguem	(vosaltres) dueu	(vostès) duguin, duguen
Leyenda: † arcaico, x no normativo, PART se usa más como participio, ADJ se usa más como adjetivo, ■ cambio ortográfico, ■ irregularidad