agoc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɣɔk/, occidental /aˈɣɔk/
• Rimes: -ɔk
• Etimologia: De ah i el català antic hoc amb consonant epentètica.

Interjecció

agoc

1. (mallorquí) això mateix

   «–Patronitla, que dorms? en tenir gust ja obrirás –No devalles á obrirli, que estiga fora y que esclat. –Agoc! Ell no callarà.» (Tomàs Aguiló i Cortès, Aguiló i Cortès, 1851)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·goc (2)
• Anagrames: cago, coga ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DECat