Tarta
| Detalls | |
|---|---|
| Tipus | coca farcida i rebosteria |
| Ingredients principals | Pasta brisada o trencada i rebosteria |
Tarta és un barbarisme (gal·licisme) que s'ha popularitzat per designar una varietat de pastís, dolç o salat, tradicionalment rodó, compost d'una capa de pasta cuita al forn en un motlle baix, prima, consistent i amb vores alçades per evitar que els farciments líquids vessin, per exemple pasta trencada o pasta fullada. Aquesta pasta serveix de suport a un farcit sovint compost per una base (crema de pastisseria, nata muntada, trufa de xocolata, crema batuda o altres) sobre la qual es disposen, sencers o tallats, fruites, fruits secs, altres vegetals o altres ingredients.
Les tartes més petites es diuen cassoletes[1] (tartelettes en francès[2], tartaletas en castellà)
En propietat, una tarta seria, en fi de comptes, un tipus específic de coca, feta amb motlle.
En tot cas, tarta no és l'equivalent de "tarta" en castellà, ja que en aquest idioma és equivalent de "pastel",[3] especialment amb capes interiors de farcit, motiu pel qual es sol parlar de "tarta de bodas", cosa totalment inapropiada en català.
Etimologia
[modifica]El barbarisme tarta ve del francès “tarte”[4] atestat al segle XII. L'etimologia del mot francès és incerta: probablement és una variant de “torte”, del llatí torta (coca rodona), passat al llatí medieval torta, tarta, turta', el·lipsi de torta panis (“pa rodó”).
Galeria
[modifica]- Tarta de maduixes
- Tarta de maduixes, kiwi i nabius
- Tarta de xocolata
- Tarta mexicana de mores
- Rijstevlaai (tarta d'arròs limburguesa)
- Tarta de cireres amb formatge i crema de llet
- Tarta de puré de fruites amb trossos de banana, cirera i poma.
Referències
[modifica]- ↑ «tartaleta». [Consulta: 21 febrer 2026].
- ↑ «Tartelette» (en francès). larousse.fr: Larousse. [Consulta: 21 febrer 2026].
- ↑ drae:Tarta
- ↑ «Tarte» (en francès). larousse.fr: Larousse. [Consulta: 21 febrer 2026].