Levada
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Ubicació geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Madeira (Portugal)  | ||
Levada és el nom que rep a Madeira un sistema de canals o aqüeductes destinat a conduir l'aigua des de les zones de captació fins a les àrees on és necessària per al reg, l'abastament i altres usos.[1] Aquestes infraestructures recorren grans distàncies, sovint seguint els vessants muntanyosos i travessant zones de relleu abrupte, i han tingut un paper essencial en la distribució de l'aigua a l'illa.[1]
Construïdes progressivament des dels primers temps de la colonització de Madeira, les levadas permetien transportar aigua des de les zones més humides, especialment del nord i de les àrees muntanyoses, cap als sectors més secs i agrícoles de l'illa.[2] Amb el temps, la seva funció s'ha ampliat també a l'abastament públic i a la producció hidroelèctrica.[1]
Actualment, moltes levadas estan associades a camins de manteniment utilitzats també com a rutes de senderisme i constitueixen un dels elements més característics del paisatge i de l'oferta turística de Madeira.[3]
Història
[modifica]
L'origen de les levadas es remunta als primers temps de la colonització de Madeira, durant el segle XV. La necessitat de regar les terres de conreu i d'aprofitar una aigua abundant però distribuïda de manera molt desigual per l'illa va impulsar la construcció dels primers canals.[4] El desenvolupament agrícola requeria conduir l'aigua des de les fonts i els cursos d'aigua fins als terrenys cultivats, especialment els dedicats inicialment a la canya de sucre.[4]
Les primeres levadas eren obres rudimentàries, generalment curtes i excavades directament en materials volcànics. Quan la duresa de la roca impedia obrir-hi el canal, s'utilitzaven estructures de fusta en forma de canaló, fetes amb espècies arbòries locals. Amb l'expansió de l'agricultura, primer de la canya de sucre i posteriorment de la vinya, la xarxa es va ampliar progressivament i les tècniques constructives es van fer més complexes.[4]
Durant aproximadament els primers quatre segles, la construcció i la gestió de les levadas van dependre principalment de la iniciativa privada. Els propietaris de fonts o de terres de regadiu podien actuar individualment o agrupar-se en associacions d’heréus, copropietaris amb drets sobre una part de l'aigua i responsables del manteniment del canal.[4]
A partir del segle XIX, l'Estat portuguès va començar a intervenir directament en la construcció i el finançament de noves infraestructures hidràuliques. La Levada Velha do Rabaçal fou la primera que rebé finançament públic: les obres començaren el 1835 i no es completaren fins al 1860.[4] El túnel de les Estrebarias, obert el 1855, permeté per primera vegada conduir aigua abundant de la costa nord cap al sud més sec travessant l'interior de l'illa.[5]
La intervenció pública s'intensificà especialment a partir de 1947, quan la Comissió Administrativa dos Aproveitamentos Hidráulicos da Madeira inicià un ampli programa de reorganització dels recursos hídrics. El pla combinava el transport d'aigua des de les zones humides del nord cap a les terres més seques del sud amb la producció d'energia hidroelèctrica. El 1967 s'havien construït aproximadament 400 quilòmetres de levadas i quatre centrals hidroelèctriques dins d'aquest programa.[4]
Característiques i funcionament
[modifica]
Les levadas són canals oberts pels quals l'aigua circula de manera contínua per gravetat, aprofitant un pendent molt suau. Els canals principals segueixen generalment les corbes de nivell del terreny per mantenir una inclinació regular al llarg de grans distàncies.[4]
La xarxa combina diferents tipus de conduccions. Les levadas situades a les cotes més elevades, sovint per damunt dels 1.000 metres, tenen principalment una funció de captació i transport d'aigua cap a instal·lacions hidroelèctriques.[4] Altres canals reben l'aigua després del seu pas per les turbines o directament de fonts, rieres i cursos d'aigua de muntanya, i la distribueixen cap a les zones agrícoles.[4]
En aquestes levadas de distribució, comportes situades al llarg del recorregut permeten derivar periòdicament l'aigua cap a dipòsits o directament cap als camps de conreu.[4] Dels canals principals parteixen també conduccions secundàries de reg, generalment disposades en sentit més perpendicular a les corbes de nivell i amb un pendent superior, que segueixen el relleu natural dels vessants.[4]
Les dimensions de les levadas varien segons l'època i la funció. Les més antigues solien tenir menys d'un metre d'amplada i entre cinquanta i setanta centímetres de profunditat, mentre que alguns canals moderns poden arribar aproximadament a un metre d'amplada i 1,20 metres de profunditat.[4] Els materials constructius també han evolucionat: dels primers canals excavats directament al terreny o completats amb canalons de fusta es passà a estructures de maçoneria de basalt i, més endavant, a canals construïts habitualment amb formigó ciclòpic.[4]
Distribució i usos
[modifica]La xarxa de levadas s'estén per gran part de l'illa de Madeira i combina infraestructures públiques i privades. Si es tenen en compte les conduccions principals i secundàries de gestió pública i les principals de gestió privada, el conjunt arriba aproximadament als 3.100 quilòmetres de canals, dels quals uns 80 quilòmetres discorren per túnels.[4]
La proposta presentada per Portugal a la llista indicativa del Patrimoni Mundial delimita específicament uns 800 quilòmetres de levadas principals públiques i privades.[4]
La distribució de la xarxa respon a la desigual disponibilitat dels recursos hídrics de Madeira. En particular, les grans obres públiques impulsades durant el segle XX permeteren transportar aigua des de les zones més humides del nord cap a les terres més seques del sud, combinant-ne l'aprofitament agrícola amb la producció hidroelèctrica.[4]
Actualment les levadas constitueixen una infraestructura multifuncional. L'aigua que transporten es destina al regadiu, al consum humà i a la producció d'energia hidroelèctrica.[4] Històricament, algunes levadas també alimentaren molins d'aigua i serradores instal·lats al llarg del seu recorregut.[4]
La continuïtat d'aquestes funcions fa que les levadas continuïn formant part essencial de la gestió dels recursos hídrics de Madeira, alhora que els camins que les acompanyen tenen actualment un important ús recreatiu i turístic.[4]
Camins de servei i senderisme
[modifica]
Moltes levadas estan acompanyades per un pas estret que discorre paral·lel al canal, conegut localment com a esplanada. Aquest pas serveix com a via d'accés al llarg de la infraestructura i també és utilitzat pels habitants i pels excursionistes.[4]
La combinació dels canals amb aquests camins permet recórrer zones forestals i vessants muntanyosos seguint el traçat de les levadas. Alguns itineraris, però, travessen túnels, sectors de roca escarpada o altres trams condicionats per l'orografia accidentada de l'illa.[4] Aquesta estreta relació entre infraestructura hidràulica i accés al paisatge ha convertit les levadas en un element destacat del senderisme a Madeira.[4]
Diverses levadas formen part de la xarxa oficial de recorreguts pedestres classificats pel Govern Regional de Madeira, entre les quals hi ha itineraris com la Levada das 25 Fontes, la Levada do Caldeirão Verde, la Levada do Furado o la Levada do Rei.[6] L'estat dels recorreguts pot variar per causes meteorològiques, d'erosió o de seguretat, i les autoritats publiquen informació actualitzada sobre els trams oberts, restringits o tancats.[3]
Patrimoni i valor cultural
[modifica]
Les levadas constitueixen un element destacat del paisatge cultural de Madeira. La construcció continuada de la xarxa des del segle XV va permetre transportar aigua a través d'un territori muntanyós i afavorí la transformació de nombrosos vessants en terres agrícoles de regadiu.[4]
El sistema és també testimoni de l'adaptació de les comunitats de Madeira a una orografia abrupta i a una distribució desigual dels recursos hídrics, així com de l'evolució durant segles de les tècniques de captació, conducció i aprofitament de l'aigua.[4]
Les Levadas of Madeira Island van ser incorporades el 2017 a la llista indicativa de Portugal per a una possible futura candidatura a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. La proposta comprèn aproximadament 800 quilòmetres de canals principals públics i privats i els presenta com una obra d'enginyeria hidràulica de valor històric, tècnic i cultural.[4]
La proposta portuguesa destaca igualment la continuïtat funcional de les levadas, que mantenen els seus usos de transport i distribució d'aigua alhora que formen part del paisatge, de les activitats recreatives i del patrimoni cultural contemporani de Madeira.[4]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Levadas da Madeira» (en portuguès). Instituto das Florestas e Conservação da Natureza, IP-RAM. [Consulta: 26 agost 2026].
- ↑ «History» (en anglès). Madeira Promotion Bureau. [Consulta: 26 agost 2026].
- 1 2 «Notice to walkers and list of walks» (en anglès). Madeira Promotion Bureau. [Consulta: 26 agost 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 «Levadas of Madeira Island» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 26 agost 2026].
- ↑ «PR 6.4 - Levada Velha do Rabaçal» (en anglès). Madeira Promotion Bureau. [Consulta: 26 agost 2026].
- ↑ «Percursos pedestres» (en portuguès). Instituto das Florestas e Conservação da Natureza, IP-RAM. [Consulta: 26 agost 2026].
