Apamea
 |
Per a altres significats, vegeu «Apamea (desambiguació)». |
(grc) Ἀπάμεια  | ||||
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Apama | |||
| Part de | Samian Research | |||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Al-Ghab plain (en)  | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Al-Suqaylabiyah (Síria) (en) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 8 juny 1999 | |||
| Identificador | 1297 | |||
| Història | ||||
| Creació | 300 aC | |||
| Cronologia | ||||
| Siege of Apamea (en) | ||||
Apamea (grec antic: Ἀπάμεια), dita Apamea de Síria per distingir-la d'altres ciutats del mateix nom, fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes. El seu territori s'anomenava Apamene.
Fou fundada a final del segle iv aC, després de la conquesta d'Alexandre el Gran, i va rebre el nom de Pel·la, en referència a la capital de Macedònia.[1] Posteriorment, després del 301 aC, Seleuc I Nicàtor la va engrandir i fortificar i li va donar el nom de la seva dona Apama. Esdevengué una de les ciutats principals de l'Imperi Selèucida, junt amb Antioquia i Selèucia. Fou la seu principal del pretendent selèucida Diòdot Trifó.[2]
Després de la batalla de Magnèsia del Sípil (189 aC), s'hi va signar el tractat de pau entre l'Imperi Selèucida i Roma que posava fi a la guerra de Síria[2] amb la cessió a Roma de les terres a l'oest del Taure.[3]
El 84 aC, va passar a Tigranes II d'Armènia. El 64 aC, fou incorporada a Roma dins la província de Síria. El 49 aC, durant la revolta de Quint Cecili Bas a Síria, els rebels van controlar Apamea durant tres anys, fins a l'arribada de Cassi el 46 aC. D'aquesta època, és famós el seu carrer de columnes (de gairebé 2 km de llarg i 37 metres d'ample), el Cardo Maximus de la ciutat, amb temples i altres edificis a ambdós costats, avui en ruïnes.[2]
Al segle vi, fou teatre de disputes entre l'imperi Romà d'Orient i l'imperi Sassànida, i la legió II Parthica hi estava establerta.[4] Fou destruïda al segle vi per Còsroes I de Pèrsia, i al segle vii passà a domini dels àrabs,[5] que l'anomenaren Afāmiya o Fāmiya (àrab: أفامية).[2] Formà part dels dominis dels hamdànides d'Alep, i fou ocupada pels fatimites, pel príncep llatí Tancred, el 1106. El 1149, Nur al-Din la va conquerir i hi va construir una fortalesa que es va dir Kalaat al-Mudiq. El 1157, fou destruïda per un terratrèmol.[5]
La batalla d'Apamea va tenir lloc al segle xv aC al sud d'Apamea,[6] o a Halab, on Tuthmosis III de l'antic Egipte va derrotar en una batalla l'exèrcit de Mitanni, comandat per Parsatatar, que va escapar-se.
Referències
[modifica]- ↑ Olszewski, Marek Titien; Saad, Houmam. «Pella-Apamée sur l'Oronte et ses héros fondateurs à la lumière d’une source historique inconnue: une mosaïque d’Apamée». A: Héros fondateurs et identités communautaires dans l’Antiquité, entre mythe, rite et politique. Morlacchi University Press, 2018, p. 365–416. ISBN 978-88-9392-053-7.
- 1 2 3 4 Smith, William (ed.). «1. Apameia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 25 març 2026].
- ↑ «Apamea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Balty, Jean Ch. «Apamea in Syria in the Second and Third Centuries A.D.». The Journal of Roman Studies, 1988, p. 91–104. DOI: doi:10.2307/301452.
- 1 2 «1. Apamea» a l'Encyclopædia Britannica (edició de 1911) en domini públic (anglès)
- ↑ Owen, David I.; Wilhelm, Gernot. Nuzi at seventy-five (en anglès). CDL Press, 1999, p. 215. ISBN 1883053501.
