Trull
Un trull, almàssera, tafona o molí d'oli és un local destinat a la fabricació d'oli d'oliva. El DIEC en dona la definició de "molí que mol les olives reduint-les a pasta per a obtenir-ne l'oli".
En alguns indrets es dona el nom de trull o trullola al safareig on s'emmagatzema l'oli. Antigament, també es deia trull a la premsa per obtenir vi.
Denominació
[modifica]Antigament, la denominació més estesa era la de molí o de molí d'oli, ben arrelada a tot el Principat de Catalunya, a Andorra, a la Franja de Ponent, a Menorca, a l'Alguer i al terç septentrional del País Valencià.[1][2][3][4] Tafona, terme derivat de l'àrab aṭṭaḥúna, és exclusiu de Mallorca,[5] mentre que almàssera, de l'àrab alma‘ṣára, domina als dos terços inferiors del País Valencià (comarques de València, comarques d'Alcoi i comarques d'Alacant).[6][7][8] En darrer lloc, la denominació de trull, mot patrimonial descendent del llatí torculum, avui més estesa, antigament només havia romàs com a pròpia a Eivissa, en certes contrades del català central (Empordà, Selva, Garrotxa, Vallès, Bages, Penedès) i, de manera isolada, a Montuïri.
A la zona del País Valencià la denominació més estesa per a fer referència al lloc on es fabrica i es ven oli, és almàssera.[9]
Trull amb sistema tradicional
[modifica]_(26051151543).jpg)
L'almàssera tradicional és en general un lloc fosc (abans de l'electricitat la il·luminació es feia amb un cresol un poc més gran que el de les cases, que es poden veure a les parets d'algunes almàsseres antigues) i amb poca ventilació, per això no tenen finestres o si les presenta són de reduïdes dimensions.[9]
Fins als anys seixanta del segle XX la tecnologia que es feia servir no havia canviat gaire respecte a la dels temps dels romans, llevat de la substitució de la força animal pels motors elèctrics.[9]
Parts d'una almàssera
[modifica]Una almàssera presenta dues parts fonamentals:
- El molí d'oli és una zona ampla i circular, formada per: la safa, el trull (corró de pedra troncocònic que volta en el molí d’oli i esclafa les olives)[10] i la gronsa. Ací es fa la molta de l'oliva, el trull gira reiteradament xafant les olives sobre la safa.[9]
- La premsa, ocupa un lloc llarg encara que no massa ample. Les almàsseres en poden tindre més d'una premsa, al principi es fabricaven de fusta i més tard de ferro.[9]
.jpg)
Altres elements usuals a les almàsseres tenim:[9]
- Cabassos de palma que contenien les olives fins a ser premsades, també poden ser tagzims d'esparts (talzims), si l'almàssera és xicoteta o dipòsits d'obra com els orons o graners.
- els esportins d'espart, que actualment han sigut substituïts per uns d'igual forma i ús però de plàstic. S'utilitzen per contenir la pasta d'oliva per a ser premsada. També és conegut com a cofí.
- el molinet, on es desfà la pasta d'oliva per a tornar-se a premsar.
- el gat, amb un cable enrotllat que ajudava a la premsa per extraure més oli sense haver d'usar tanta força humana.
Funcionament de l'almàssera
[modifica]Tècniques d'elaboració de l'oli
[modifica]En èpoques més antigues (època grega o romana), hi havia diverses formes d'extraure l'oli. Es pot separar la polpa del pinyol. Per a fer-ho els romans utilitzaven dues pedres cilíndriques que giraven sobre un eix central del qual se separaven prou per a separar la polpa de l'os i que caigués a un dipòsit col·locat baix. Una altra tècnica és retòrcer la part superior d'un sac porós per traure el suc de la polpa.[9]
Més tard començà a emprar-se el principi de la palanca donant lloc a diferents tipus de premsa.
Al País Valencià s'utilitzaven dos tipus de premses:[9]
- la premsa de biga o de lliura.
- la premsa de barra, moguda per mitjà d'un argue o boet (que és un torn de tracció de tambor vertical que manté enrotllades dues o tres voltes del cable que arrossega o eleva la càrrega). Fou posteriorment substituïda per la premsa hidràulica.
Procés d'elaboració
[modifica]Després de la neteja de les olives per a evitar la terra, pedres o altres restes s'iniciava el procediment d'extracció amb les fases següents:
- La molta amb tres o quatre corrons tronco-cònics de pedra sobre una solera també de pedra. El mecanisme era mogut per la força d'un animal i més recentment per un motor. El procés durant entre 15 i 30 minuts.
- La batuda lenta i contínua de la massa resultant per tal de facilitar la formació de gotes més grans de 30 micres de diàmetre que són les que es poden separar de l'aigua de vegetació.
- La premsada amb premses hidràuliques formant una columna de cofins d'espart amb la pasta de les olives dins. El suc el forma l'oli i la morca i és recollit.
- La decantació: Per a separar l'oli de la part líquida. Es diposita en uns petits dipòsits de ceràmica amb fons cònic amb un pendent no menor del 30 % que facilita la separació.
Trull amb sistemes moderns
[modifica]A diferència del sistema tradicional que és discontinu, els sistemes moderns en dues o tres fases són continus.
La molta es fa amb màquines cilíndriques equipades amb martells mecànics. La batedora la formen habitualment tres cilindres buits amb paletes per remoure la massa. L'extracció és amb una centrifugadora horitzontal o decantador on el líquid se separa per la diferència de densitat que hi ha amb l'oli.
En el sistema de tres fases s'obtenen de menys a més densitat: oli, morca i sansa o pinyolada.
En el sistema de dues fases que usa unes centrífugues modificades s'obté només oli i una barreja de morca i sansa. L'objectiu de les dues fases és la de no produir menys residu líquid que és difícil d'eliminar i molt contaminant.
Vegeu també
[modifica]Nota
[modifica]- ↑ ALDC: La tafona.
- ↑ Jaume Sabaté i Alentorn. Onomàstica del poble i terme de la Vilella Alta. Institut d'Estudis Catalans, 2000, p. 169–. ISBN 978-84-7283-519-1.
- ↑ Gusman Vendranes; Chantale Rullier Oli d'Olesa: la passió d'un poble. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 13–. ISBN 978-84-7826-729-3.
- ↑ Francesc Pané. Tendres van ser els dies. Pagès Editors, 1 juny 2009, p. 49–. ISBN 978-84-9779-902-7.
- ↑ DCVB:Tafona.
- ↑ «Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià». Acadèmia Valenciana de la Llengua. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2013. [Consulta: 17 juliol 2013].
- ↑ «almàssera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ trull a Optimot
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Cabrera González, Roser. Del bancal al setrill. Estudi etnolingüístic de l'olivera i l'oli. (en valencià). València: L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia. Diputació de València., 2025, p. 31-39. ISBN 979-13-7026-006-4.
- ↑ «Trull». Dicicionari.cat. [Consulta: 7 maig 2026].
