close
Vés al contingut

Rosa Vercellana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRosa Vercellana
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juny 1833 Modifica el valor a Wikidata
Niça (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 1885 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Pisa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVíctor Manuel II d'Itàlia (1869–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsVittoria Guerrieri, Emmanuel Guerrieri de Mirafiori Modifica el valor a Wikidata
PareJohn Vercellana Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 42798474Modifica el valor a Wikidata

Rosa Vercellana, primera comtessa de Mirafiori i Fontanafredda (Niça, 11 juny 1833 – Pisa, 26 desembre 1885), coneguda com "Rosina" i, en piemontès, La Bella Rosin, va ser l'amant i, més tard, l'esposa de Víctor Manuel II, rei d'Itàlia. Malgrat això, l'estatus morganàtic del seu matrimoni va fer que mai fos reconeguda com a reina d'Itàlia.[1][2]

Biografia

[modifica]

Nascuda a Niça, que aleshores formava part del Regne de Sardenya, era la filla petita de Giovanni Battista Vercellana (c. 1807–?) i Maria Teresa Griglio. (c. 1811-?) Va ser batejada amb els noms de Maria Rosa Teresa Aloisia.

El seu pare, procedent de Moncalvo (província d'Asti) havia sigut abanderat de la Guàrdia Imperial Napoleònica. Després de la caiguda de Napoleó, va ser nomenat tambor oficial i va comandar la guarnició reial a la finca de caça de Racconigi el 1847. Allà va viure amb la seva família i la seva filla Rosa va conèixer el príncep hereu, Víctor Manuel, de 27 anys, casat i afillat.[3]

Vercellana es va convertir en la seva amant i van tenir dos fills; el primer va ser concebut quan ella només tenia 14 anys.[4]

Aquell afer va causar un gran escàndol. El 1849, el rei Carles Albert va abdicar a causa de la seva mala salut i Víctor Manuel va ser coronat Rei de Sardenya. El 1855 després de la mort de la seva esposa, Adelaida d'Àustria, amb la qual havia tingut set fills, mitjançant un Reial decret, va nomenar, Rosa, la seva amant, comtessa de Mirafiori i Fontanafredda, va reconèixer els seus dos fills i els va assignar el cognom Guerrieri. El 1860, Víctor Manuel es va traslladar al castell restaurat de La Mandria, prop de Venaria.[5]

El 1861, amb la fundació del Regne d'Itàlia, va ser nomenat rei del nou estat. El 1864, la capital d'Itàlia es va traslladar de Torí a Florència. Vercellana també es va establir allà, a la Vil·la La Petraia.[6] Cinc anys més tard, el rei va emmalaltir greument a San Rossore, la finca reial prop de Pisa.[7] El 1869, la por a la mort, va fer que es volgués casar precipitadament amb la seva amant en una cerimònia religiosa que no va conferir cap dret civil a l'esposa, però van enviar telegrames al Vaticà, sol·licitant la benedicció papal.[8]

Vuit anys més tard, el 1877, es va celebrar una cerimònia civil a Roma. Va ser un matrimoni morganàtic, per la qual cosa mai va ser nomenada reina i els seus fills no van tenir drets de successió al tron.[9]

Víctor Emanuel va morir dos mesos després de la cerimònia. Rosa Vercellana el va sobreviure vuit anys, i va morir el 26 de desembre de 1885.[10]

El mausoleu

[modifica]
Image
Mausoleu de Vercellana a Torí.

Com que la família Savoia es va negar a permetre que Vercellana fos enterrada al costat del seu marit al Panteó, els seus fills van fer construir un mausoleu de forma similar (encara que a menor escala) per a ella, a Torí, al costat de la carretera del Castello di Mirafiori. El monument circular, neoclàssic, amb cúpula de coure, coronat per una creu llatina i envoltat per un gran parc, va ser dissenyat per Angelo Dimezzi i completat el 1888.[11][12]

El 1970, va ser adquirit per l'ajuntament de Torí a un descendent de Rosa Vercellana per la suma de 132 milions de lires. El parc es va obrir al públic dos anys després, però gairebé immediatament, el mausoleu va ser saquejat i les restes de Vercellana i els seus descendents van ser mutilades per persones que buscaven joies. Durant els anys següents es van produir més actes vandàlics i l'estructura va caure en un estat d'abandonament.[13] A principis del segle XXI es van dur a terme importants treballs de restauració i el parc es va reobrir al públic el 2005.[14][15]

Image
Víctor Manuel II amb Rosa Vercellana i els seus fills

Els fills de Víctor Emmanuel i Rosa Vercellana van ser:

Referències

[modifica]
  1. ↑ «enciclopedia delle donne: Vercellana Rosa» (en italià). [Consulta: 4 febrer 2026].
  2. ↑ «Rosa Vercellana, la sposa che non fu regina | Assemblea Teatro». [Consulta: 4 febrer 2026].
  3. ↑ «Biografia de Víctor Manuel II». [Consulta: 4 febrer 2026].
  4. ↑ Cavallo, Giorgio. «Ecco la “Bela Rosin” fu l’amante e la moglie di re Vittorio Emanuele» (en italià), 04-12-2023. [Consulta: 4 febrer 2026].
  5. ↑ Magazine, Redazione Wannenes Art. «La Venaria Reale. Palcoscenico della meraviglia» (en italià), 11-03-2025. [Consulta: 4 febrer 2026].
  6. ↑ manager. «Vittorio Emanuele e Rosa Vercellana a Villa Petraia» (en italià), 09-07-2024. [Consulta: 4 febrer 2026].
  7. ↑ «Tenuta di San Rossore» (en italià). Portale storico della presidenza della Repubblica. [Consulta: 5 febrer 2025].
  8. ↑ «Quell'amore folle del re per la Bela Rusin, la vera storia della donna che (forse) cambiò la storia d’Italia» (en italià), 05-08-2024. [Consulta: 4 febrer 2026].
  9. ↑ Firenze, Tours in. «IL MATRIMONIO MORGANATICO DI VITTORIO EMANUELE II E DELLA 'BELA ROSIN'» (en italià), 23-03-2020. [Consulta: 4 febrer 2026].
  10. ↑ «Rosa Maria Vercellana,La bella Rosin» (en italià). [Consulta: 4 febrer 2026].
  11. ↑ noi. «Un personaggio mai dimenticato: Rosa Vercellana, cioè la ‘Bela Rosin’. - VICINI» (en italià), 18-09-2016. [Consulta: 4 febrer 2026].
  12. ↑ http://www.21-style.com, MuseoTorino,Comune di Torino,Direzione Musei,Assessorato alla Cultura e al 150° dell’Unità d’Italia, 21Style. «Rosa Vercellana (Nizza Marittima 3 giugno 1833 – Pisa 26 dicembre 1885) - MuseoTorino» (en italià). [Consulta: 4 febrer 2026].
  13. ↑ http://www.21-style.com, MuseoTorino,Comune di Torino,Direzione Musei,Assessorato alla Cultura e al 150° dell’Unità d’Italia, 21Style. «Pantheon di Mirafiori, Mausoleo della Bela Rosin - MuseoTorino» (en italià). [Consulta: 4 febrer 2026].
  14. ↑ «Storia del Mausoleo della Bela Rosin | Biblioteche Civiche Torinesi» (en italià). Arxivat de l'original el 2024-12-04. [Consulta: 4 febrer 2026].
  15. ↑ «Il Mausoleo della Bela Rosin: il piccolo e affascinante “Pantheon” di Torino» (en italià), 25-03-2023. [Consulta: 4 febrer 2026].
  16. ↑ chiara. «Amori e business della figlia del Re a Città della Pieve» (en italià), 01-11-2022. [Consulta: 4 febrer 2026].
  17. ↑ «“VITTORIA, LA FIGLIA DEL RE” CHE RIVOLUZIONO’ CITTA’ DELLA PIEVE… IN LIBRERIA IL LIBRO DI MARIA LUISA MEO EDITO DA PRIMAPAGINA» (en italià), 28-10-2022. [Consulta: 4 febrer 2026].
  18. ↑ «Albesi nella toponomastica GUERRIERI di MIRAFIORI Alberto Emanuele - Centro Studi 'Beppe Fenoglio'». [Consulta: 4 febrer 2026].
  19. ↑ Davide Shamà, ‘Savoia’ Arxivat 2012-12-08 at Archive.is, Genealogie delle famiglie nobile italiani.
  20. ↑ «Chi era Costui - Scheda di Federigo de Larderel». [Consulta: 4 febrer 2026].
  21. ↑ «LARDEREL, Francesco de - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 4 febrer 2026].
  22. ↑ «Albesi nella toponomastica GUERRIERI di MIRAFIORI Alberto Emanuele - Centro Studi 'Beppe Fenoglio'». [Consulta: 4 febrer 2026].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosa_Vercellana&oldid=37241484»