Paul Martin
Paul Edgar Philippe Martin (Windsor (Ontario), 28 d'agost de 1938) va ser el 21è Primer ministre del Canadà ocupant el càrrec entre 2003 i 2006. Conegut també com a Paul Martin Jr. (ja que el seu pare, Paul Joseph James Martin és més conegut com a Paul Martin Sr.)
Biografia
[modifica]Martin va estudiar en una escola primària i secundària bilingüe francesa a Ottawa, es va graduar amb honors en filosofia el 1962 a la Universitat de Toronto i el 1965 es va graduar en dret de la Universitat de Toronto. En 1966 va ser admès al col·legi d'advocats d'Ontario[1] i es va traslladar amb la família a Montreal, on es va incorporar a la Power Corporation of Canada com a assistent executiu del president Maurice Strong, sent nomenat vicepresident el 1969. El 1973 fou nomenat president de Canada Steamship Lines i va ser director general dos anys més tard.[1]
Es va presentar i guanyar per primer cop l'escó pel Partit Liberal a les les eleccions federals de Canadà de 1988 a la circumscripció de LaSalle-Émard, a la zona de Montreal, quedant a l'oposició del Partit Conservador Progressista de Brian Mulroney que va aconseguir la seva segona victòria majoritària.[1]
Després de la dimissió del líder liberal John Turner, Martin es va presentar per convertir-se en líder del Partit Liberal contra Jean Chrétien el 1990. Un dels principals temes de la campanya de lideratge van ser l'acord del llac Meech, que Martin va recolzar i Chrétien es va oposar. A la convenció de Calgary que va escollir un nou líder, Martin va perdre a la primera votació, obtenint el 25% dels vots davant del 57% de Chrétien. La dura lluita pel lideratge va marcar l'inici d'una llarga i complexa rivalitat entre els dos homes que finalment va esquinçar l'estructura del mateix Partit Liberal.[1]
Martin fou ministre de Finances en els governs de Chrétien del 1993 al 2002, eliminant el dèficit del Canadà i va registrar cinc superàvits pressupostaris consecutius, va pagar el deute nacional i va establir la relació deute/PIB del Canadà en un camí constant a la baixa.[2]
El 2002, anticipant-se a la jubilació de Chrétien, Martin i altres havien començat a fer campanya per al nou lideratge del Partit Liberal. Les tensions entre Chrétien i Martin que van culminar el juny de 2002 amb la destitució de Paul Martin del seu càrrec de ministre de Finances però aquesta maniobra no va permetre a Jean Chrétien mantenir el seu lideratge[3] i va anunciar la seva retirada de la vida política per avançat a l'agost de 2002. Paul Martin fou elegit cap del Partit Liberal el 14 de novembre[4] i Chrétien deixà el poder el el 12 de desembre de 2003.[5]
Primer ministre
[modifica]Martin esdevingué en primer ministre el 12 de desembre de 2003 després de la dimissió de Chrétien.[6] Després de les eleccions federals de Canadà de 2004, Martin va mantenir el poder tot i que passà a liderar un govern en minoria amb el suport extern del Nou Partit Democràtic (NPD) de Jack Layton.[7] Sota el lideratge de Martin, el govern federal va arribar a l'Acord de Kelowna de 2006, un consens amb els pobles indígenes, nacions métis i líders inuits del Canadà per eliminar els dèficits de les Primeres Nacions en finançament, salut, educació i habitatge.[2]
Forçat per una moció de confiança de Partit Conservador del Canadà (PCC), Bloc Québécois i NPD el 28 de novembre de 2005,[8] convocà eleccions anticipades el 2006, que van ser guanyades amb un estret marge pels conservadors de Stephen Harper, que formà govern en minoria.[9] Martin refusà convertir-se en líder opositor, continuant com a líder del partit liberal fins una nova convenció del partit lliurant les seves funcions parlamentàries al líder provisional Bill Graham.[10] i el 18 de març de 2006 dimití com a líder del partit, deixant el càrrec en mans de Graham.
Després de primer ministre
[modifica]Des de retirar-se de la política canadenca activa, Martin ha estat assessor del Fons Monetari Internacional i de la Coalició per al Diàleg sobre Àfrica. També treballa amb la Iniciativa Familiar Martin, que ajuda els joves dels pobles indígenes.[11]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 Norman Hillmer, Stephen Azzi, Andrew McIntosh. «Paul Martin» (en anglès). The Canadian Encyclopedia, 27-05-2007. [Consulta: 24 octubre 2025].
- 1 2 «The Right Honourable Paul Martin». Carleton University. [Consulta: 21 abril 2025].
- ↑ Norman Hillmer, Stephen Azzi, Andrew McIntosh. «Paul Martin» (en anglès). The Canadian Encyclopaedia. [Consulta: 13 agost 2025].
- ↑ «New leader for Canada’s Liberals» (en anglès). al Jazeera, 15-11-2003. [Consulta: 13 agost 2025].
- ↑ «Chretien steps down to make way for Martin» (en anglès). CBC, 12-12-2003. [Consulta: 13 agost 2025].
- ↑ «Paul Martin sucede a Chrétien al frente del gobierno de Canadá» (en castellà). La Nacion, 13-12-2003. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «Layton surprises locals: Supporters 'blown away' by win over Blaikie, Nystrom». Star-Phoenix, 27-01-2003, p. A1.
- ↑ «The vote that toppled Paul Martin's minority government» (en anglès). CBC, 28-11-2018. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ Harrison, Trevor W. «Conservative Party» (en anglès). The Canadian Encyclopedia, 16-11-2011. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ «Martin to split duties with interim leader Bill Graham» (en anglès). CBC, 01-02-2006. [Consulta: 24 març 2025].
- ↑ Perkins, Tara «Martin's recipe for economic stability» (en anglès). The Globe and Mail, 17-09-2011, p. B3 [Consulta: 21 maig 2025].
- Persones vives
- Primers ministres del Canadà
- Partit Liberal del Canadà
- Polítics d'Ontario
- Advocats canadencs
- Implicats en els Papers del Paradís
- Doctors honoris causa per la Universitat Laval
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Ottawa
- Escriptors canadencs amb discapacitats
- Naixements del 1938
- Advocats del segle XXI
- Escriptors canadencs del segle XXI
- Escriptors canadencs del segle XX
- Advocats amb discapacitats
- Artistes canadencs amb discapacitats
- Escriptors d'Ontario
- Polítics amb discapacitats
- Polítics del segle XXI
- Polítics del segle XX
- Advocats del segle XX
- Persones de Windsor (Ontario)
