Malva
 |
Per a altres significats, vegeu «Malva (color)». |
|
Aquest article és sobre les plantes del gènere Malva, per bé que en català també reben el nom de malva les espècies del gènere Althaea i Lavatera (avui integrat dins Malva) .[1] |
_Malva_parviflora_-_Habitus.jpg) Malva parviflora  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malvales |
| Família | Malvaceae |
| Subfamília | Malvoideae |
| Gènere | Malva L., 1753 Malva |
| Nomenclatura | |
| Tipus | Malva sylvestris |
.svg){kind=icon}
Malva és un gènere de plantes angiospermes de la família de les malvàcies (Malvaceae). Són plantes nadiues d'Europa, Àsia, Àfrica, Austràlia, Califòrnia i el nord-oest de Mèxic.[2]
Descripció
[modifica]Acostumen a ser plantes herbàcies, poden ser anuals, biennals o perennes i fer entre 20 cm i 1 metre d'alçada. Les fulles són simples, dorsiventrals, habitualment de forma orbiculada o reniforme, poden ser lobades o seccionades, el marge pot ser crenat o dentat, amb la nervadura palmada, amb estípules, peciolades, sovint pubescents i disposades de manera alternada o en espiral. Les flors són hermafrodites i poden ser solitàries o agrupades en inflorescències, habitualment racemoses i axil·lars. les flors són pedicelades, petites o mitjanes, pentàmeres, al periant el calze consta de 5 sèpals en un verticil i soldats amb cinc lòbuls ovats o triangulars, és persistent i de vegades acrescent. Hi ha un epicalze de bràctees lliures. La corol·la pot ser de rotàcia a campanulada, té cinc pètals en un verticil adnats a la base de la columna estaminal, que poden ser de diferents colors, els més habituals són el blanc, el rosa i el porpra, de vegades amb les venes més fosques. A l'androceu els filaments dels estams, que són nombrosos, entre 50 i 100, es troben connats (soldats) formant una mena de columna al voltant de l'estil, les anteres són introrses i presenten dehiscència longitudinal. Al gineceu és sincàrpic, acostuma a haver-hi entre 8 i 12 carpels, amb un òvul amb placentació axil·lar a cadascun, els estils són lliures apicalment, amb els estigmes introrsament decurrents. El fruit és un esquizocarp habitualment amb entre 8 i 12 mericarpis i una llavor per mericarpi.[3][4]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere va ser validat per la seva publicació l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[5][6] Tanmateix el nom és més antic i de vegades el botànic francès Joseph Pitton de Tournefort (1656-1708) apareix citat com a exautor, "Malva Tourn. ex L.".[2]
Espècies
[modifica]Dins del gènere Malva es reconeixen les 53 espècies següents:[2]
- Malva acerifolia (Cav.) Alef.
- Malva aegyptia L.
- Malva aethiopica C.J.S.Davis
- Malva agrigentina (Tineo) Soldano, Banfi & Galasso
- Malva alcea L.
- Malva arborea (L.) Webb & Berthel.
- Malva assurgentiflora (Kellogg) M.F.Ray
- Malva bucharica Iljin
- Malva cachemiriana (Cambess.) Alef.
- Malva cavanillesiana Raizada
- Malva cretica Cav.
- Malva durieui Spach
- Malva excisa Rchb.
- Malva flava (Desf.) Alef.
- Malva hispanica L.
- Malva leonardii I.Riedl
- Malva lindsayi (Moran) M.F.Ray
- Malva longiflora (Boiss. & Reut.) Soldano, Banfi & Galasso
- Malva ludwigii (L.) Soldano, Banfi & Galasso
- Malva lusitanica (L.) Valdés
- Malva maroccana (Batt. & Trab.) Verloove & Lambinon
- Malva microphylla (Baker f.) Molero & J.M.Monts.
- Malva moschata L.
- Malva multiflora (Cav.) Soldano, Banfi & Galasso
- Malva neglecta Wallr.
- Malva nicaeensis All.
- Malva oblongifolia (Boiss.) Soldano, Banfi & Galasso
- Malva occidentalis (S.Watson) M.F.Ray
- Malva olbia (L.) Alef.
- Malva oxyloba Boiss.
- Malva pacifica M.F.Ray
- Malva pamiroalaica Iljin
- Malva parviflora L.
- Malva phoenicea (Vent.) Alef.
- Malva preissiana Miq.
- Malva punctata (All.) Alef.
- Malva pusilla Sm.
- Malva qaiseri Abedin
- Malva setigera K.F.Schimp. & Spenn.
- Malva stenopetala (Coss. & Durieu ex Batt.) Soldano, Banfi & Galasso
- Malva stipulacea Cav.
- Malva subovata (DC.) Molero & J.M.Monts.
- Malva sylvestris L.
- Malva thuringiaca (L.) Vis.
- Malva tournefortiana L.
- Malva trimestris (L.) Salisb.
- Malva unguiculata (Desf.) Alef.
- Malva valdesii (Molero & J.M.Monts.) Soldano, Banfi & Galasso
- Malva verticillata L.
- Malva vidalii (Pau) Molero & J.M.Monts.
- Malva waziristanensis Blatt.
- Malva weinmanniana (Besser ex Rchb.) Conran
- Malva xizangensis Y.S.Ye, L.Fu & D.X.Duan
Híbrids
[modifica]S'han descrit els següents híbrids:[2]
- Malva × adulterina Wallr.
- Malva × arbosii Sennen
- Malva × clementii (Cheek) Stace
- Malva × columbretensis (Juan & M.B.Crespo) Juan & M.B.Crespo
- Malva × egarensis Cadevall
- Malva × inodora Ponert
- Malva × intermedia Boreau
- Malva × litoralis Dethard. ex Rchb.
- Malva × zoernigii Fleisch.
Espècies dels Paîsos Catalans
[modifica]Les espècies autòctones dels Països Catalans són aquestes:[7]
- Malva aegyptia L.}}
- Malva arborea (L.) Webb & Berthel.
- Malva moschata L.
- Malva hispanica L.
- Malva cretica Cav.
- Malva alcea L.
- Malva parviflora L.
- Malva neglecta Wallr.
- Malva nicaeensis All.
- Malva sylvestris L.
Referències
[modifica]- ↑ Malva al DIEC
- 1 2 3 4 «Malva Tourn. ex L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 18 abril 2026].
- ↑ «Malva L.» (en anglès). Florabase. Western Australian Herbarium. [Consulta: 24 abril 2026].
- ↑ «Flora of North America. vol. 6 Malvaceae, Malva» (en anglès). eFloras: Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria. [Consulta: 24 abril 2026].
- ↑ «Malva L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 20 abril 2026].
- ↑ Linné, 1753, p. 687.
- ↑ de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
Bibliografia
[modifica]
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
