Macastre
| |||||
| Tipus | municipi d'Espanya i municipi del País Valencià  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Capital | Macastre | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.461 (2025) (38,75 hab./km²) | ||||
| Gentilici | macastrera, macastrer | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 37,7 km² | ||||
| Altitud | 360 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Requena | ||||
| Dades històriques | |||||
| Patró | Bàrbara de Nicomèdia | ||||
| Festa patronal | Primera quinzena d'agost | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Vicente Manuel Montó Miralles (2019–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 46368 | ||||
| Codi INE | 46158 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46158 | ||||
| Lloc web | macastre.es | ||||
Macastre és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.[1]
Geografia
[modifica]Situat entre les conques dels rius Bunyol i Magre. El relleu és bastant accidentat i constituït per petites elevacions i llomes de materials cretacis integrats en el Sistema Ibèric. En la meitat nord destaca el tossal del Castell (430 msnm), al peu de la qual s'estén la població, després de salvar la rambla de l'Horteta, el terreny torna a elevar-se com en el Puntal de Santa Bàrbara (400 m) i el de la Foia de l'Estanquera (429 m); després sobrevé la vall del riu Magre i a l'altre costat, en l'extrem sud, comencen els primers contraforts de la serra de Dosaigües, de proporcions més elevades que les altures en terme de Macastre.
Història
[modifica]
Les restes de poblament humà més antigues que s'han trobat a Macastre corresponen a l'edat del bronze; de l'any 713 hi ha un tractat de capitulació en què ja es testimonia la presència musulmana; de l'any 1122 hi ha notícia de què el rei d'Aragó Alfons I (1073-1134) recaptava paries als almoràvits; en 1232, rere la capitulació de València, els castells, viles i alqueries són organitzats en feus i repartits per Jaume I (1208-1276) de manera que donen lloc al senyoriu de Bunyol que abraçava, si fa no fa, els límits de l'actual comarca de la Foia de Bunyol i que fou concedit, el 28 d'abril de 1238, a Roderic de Liçana, el qual va transferir-la a l'orde de l'Hospital. Fins a l'expulsió dels moriscs de 1609, la població creixia ràpidament –64 famílies en el desarmament del 1563 i 98 en la tatxa del 1602, ajudada per la importància estratègica del seu castell, a cavall dels regnes de València i de Castella; però eixa espenta demogràfica fon frustrada amb el desterrament dels moros i, si bé el 10 de novembre de 1611 es va concedir carta de poblament a diverses famílies cristianes pel senyor territorial, en Gaspar Mercader i Carroç, senyor de Macastre, els nous pobladors no arribaven a la vintena. Fins al segle xviii no es va produir la recuperació demogràfica, que des de llavors ha anat en ascens moderat fins a la davallada de població que tingué lloc en les dècades centrals del segle xx.
Demografia
[modifica]| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2007 | 2015 | 2018 | 2019 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 825 | 857 | 932 | 997 | 1.000 | 1.050 | 1.066 | 1.137 | 1.201 | 1.299 | 1.249 | 1.240 | 1.283 | 1.333 | 1.398 | 1.439 | 1.485 |
Política i Govern
[modifica]Composició de la Corporació Municipal
[modifica]El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Popular |  |
Vicente Montó Miralles | 549 | 63,39% | 6 ( +2) | |
| Partit Socialista del País Valencià-PSOE |  |
Margarita Romero Miralles | 197 | 22,74% | 2 ( ) | |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania |  |
Miguel Ángel García Gilabert | 92 | 10,62% | 1 () | |
| Vots en blanc |  |
28 | 3,23% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 838 | 100 % | 9 | |||
| Vots nuls | 21 | 2,36% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 887 | 79,98%** | ||||
| Abstenció | 222* | 20,01%** | ||||
| Total cens electoral | 1.158* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Vicente Montó Miralles (PP) (17 de juny de 2023) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PP) | ||||||
| Fonts: https://elpais.com/espana/elecciones/municipales/17/46/158/
https://eleccions.ara.cat/municipals/28m-2023/municipi/pais-valencia-macastre | ||||||
Alcaldes
[modifica]Des de 2019 l'alcalde de Macastre és Vicente Montó Miralles del Partit Popular (PPCV).[2]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Vicente Romero Domingo | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Vicente Romero Domingo | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Vicente Romero Domingo | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Vicente Romero Domingo | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Vicente Romero Domingo | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Josefa Malea Martínez José Vicente Sáez Miralles |
PP EUPV |
03/07/1999 15/02/2002 |
Moció de censura -- |
| 2003–2007 | José Vicente Sáez Miralles | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | José Vicente Sáez Miralles | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Mª José Casero Malea | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Mª José Casero Malea | PP | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Vicente Montó Miralles | PP | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | Vicente Montó Miralles | PP | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana[2] | ||||
Economia
[modifica]
Basada tradicionalment en l'agricultura de secà amb predomini del cultiu de l'olivera, vinya i garrofera. Produïx oli d'oliva d'excel·lent qualitat.
Monuments
[modifica]Entre els llocs d'interès dins del nucli urbà es troben la Plaça dels Arbres, amb arbres centenaris, la font del Bolot, realitzada en les primeries del segle XX amb rajoles d'estil modernista i una bona mostra de l'arquitectura rural d'interior. Del seu patrimoni destaca:
- El castell. Bressol de la població, ja que la seua fundació podria datar-se de l'Edat del Bronze, encara que el seu floriment és d'època islàmica (segle xi). Actualment, es troba en estat de ruïna i l'ajuntament està estudiant crear-hi un parc arqueològic.
- Església de la Transfiguració del Salvador. Construïda en el segle xvii, té un bonic campanar barroc.
Església i plaça de l'Església.
Nau de l'església parroquial.
Ajuntament.
Font de la Plaza de los Árboles.
Plaza de los Árboles, 11.
Festes i celebracions
[modifica]- Festes Patronals. Es porten a terme durant la primera quinzena d'agost. S'hi combinen actes religiosos i de caràcter pagà. Estan dedicats als patrons Sant Salvador i Santa Bàrbara.
- Setmana taurina. Immediatament després, i durant tota una setmana, es duen a terme festejos taurins organitzats per la Comissió.
- Festes de les Filles de Maria. Sempre tenen lloc el primer cap de setmana de setembre. En elles, a més dels actes religiosos en honor de la Mare de Déu, es realitzen revetles, cavalcades, ofrenes de flors, mascletades i castell de focs artificials.
Referències
[modifica]- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 515. ISBN 84-930048-0-4.
- 1 2 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Macastre. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].
Enllaços externs
[modifica]
- Ajuntament de Macastre
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..
