KPN
|
|||||
.jpg?lang=ca)  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | negoci empresa empresa cotitzada | ||||
| Indústria | sector de les telecomunicacions i indústria de la telefonia mòbil | ||||
| Forma jurídica | Naamloze vennootschap | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | PTT | ||||
| Creació | 1989 | ||||
| Activitat | |||||
| Produeix | telèfon fix | ||||
| Membre de | Associació de Col·leccions Corporatives dels Països Baixos | ||||
| Borsa de cotització | () | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Treballadors | 18.949 (2013) | ||||
| Filial | |||||
| Propietari de | |||||
| Lloc web | kpn.com | ||||
  | |||||
KPN és una empresa de telecomunicacions neerlandesa que va néixer com a agència governamental de servei postal, telegràfic i telefònic amb seu a Rotterdam.[1]
Història
[modifica]Fins al 1998
[modifica]El que ara és KPN es va fundar oficialment com a servei postal anomenat Statenpost el 1752. El 1799, els serveis postals neerlandesos es van reformar en un sistema únic i nacional, i el 1807 van passar a estar sota l'administració del ministeri de finances. El 1893, el sistema postal i els serveis de telègraf i telèfon es van unir per a formar l'Staatsbedrijf der Posterijen, Telegrafie en Telefonie (PTT) sota el ministeri d'agricultura, indústria i comerç.[2][3]
Uns cent anys més tard, es van introduir els codis postals als Països Baixos, el 1977, fet que va permetre l'automatització completa del sistema postal. L'1 de gener de 1989, PTT es va reorganitzar com aa empresa privada amb el nom de Koninklijke PTT Nederland (abreujat a KPN o PTT Nederland).[3] KPN va continuar essent propietat del govern neerlandès, tot i que ja no estava gestionada pel propi govern. El seu servei postal es deia PTT Post, mentre que el seu servei de telecomunicacions es deia PTT Telecom, ambdós independents l'un de l'altre.[2]
El govern neerlandès va privatitzar progressivament KPN a partir del 1994, amb KPN cotitzant a la Borsa d'Amsterdam, després va reduir la seva participació al 6,4% el 2005 i, finalment, va completar el procés el 2006 i va renunciar al seu dret de vet sobre les accions d'or.
Des del 1998
[modifica]El 2001, KPN va intentar fusionar-se amb l'empresa de telecomunicacions belga Belgacom però no va tenir èxit a causa de les objeccions del govern belga.[4] El mateix any, la companyia espanyola Telefónica va expressar el seu interès per a comprar KPN.[5][6] KPN també té sinergies operatives a través de joint ventures amb la danesa TDC i Swisscom.[7]
L'agost de 2013, América Móvil va oferir fer-se amb la participació restant del 70% de KPN per 7.200 milions d'euros (9.490 milions de dòlars). América Móvil actualment posseeix prop del 30% de KPN. El govern neerlandès va emetre un avís sobre aquesta proposta d'adquisició de KPN per part del multimilionari mexicà Carlos Slim, com a part del propòsit d'expandir el seu imperi de les telecomunicacions.[8] Els plans finalment van acabar quan l'Stichting Preferente Aandelen B KPN va exercir una opció de compra per obtenir ~50% del total d'accions.[9]
El novembre de 2020, EQT AB va oferir adquirir KPN per 11.000 milions d'euros. Més tard, a l'abril de 2021, EQT AB i Stonepeak Infrastructure Partners van començar a treballar conjuntament en una oferta pública d'adquisició de KPN per 12.500 milions d'euros.[10][11] El 10 de juny de 2021 es va establir una empresa conjunta de fibra òptica anomenada Glaspoort amb seu a Amsterdam, una associació entre KPN i el fons de pensions APG per ampliar el subministrament de fibra òptica amb una inversió de més de mil milions d'euros.[12]
KPN opera una xarxa de serveis mòbils per a tecnologies 2G GSM, 4G LTE i 5G NR. Utilitza les bandes de 700 MHz, 800 MHz, 900 MHz, 1400 MHz, 1800 MHz, 2100 MHz i 2600 MHz.[13] Anteriorment, KPN oferia serveis 1G (NMT) fins al 1999[14] i serveis 3G UMTS fins al 31 de març de 2022.[15]
Referències
[modifica]- ↑ «Koninklijke KPN N.V.: el defensivo holandés que gana atención en un mercado europeo volátil» (en castellà). [Consulta: 15 gener 2026].
- 1 2 «TPG N.V. History». Funding Universe. Arxivat de l'original el 23 February 2017. [Consulta: 27 setembre 2019].
- 1 2 «Onze Geschiedenis» (en neerlandès). KPN. Arxivat de l'original el 31 May 2019. [Consulta: 27 setembre 2019].
- ↑ «KPN, Belgacom Merger Talks Stall As Belgacom Looks to Sweeten Deal». , 29-08-2001.
- ↑ «Telefonica reportedly in merger talks with KPN». , 02-05-2000.
- ↑ https://www.3cat.cat/3catinfo/telefonica-tempteja-la-possible-compra-de-loperadora-holandesa-kpn/noticia/100367/
- ↑ «KPN Ventures to acquire stake in Internet of Things platform provider Actility» (en anglès). [Consulta: 15 gener 2026].
- ↑ Estevez, Dolia «Dutch Government Issues Warning On Takeover Of Telecom Firm KPN By Mexican Billionaire Carlos Slim» (en anglès). Forbes.
- ↑ Lucas-Bartolo, Nicolás. «La tersa salida de Carlos Slim de la holandesa KPN» (en castellà), 07-03-2021. [Consulta: 15 gener 2026].
- ↑ Boztas, Senay. «Private equity firms are preparing to bid for telecoms giant KPN: WSJ» (en anglès britànic), 09-04-2021. [Consulta: 15 gener 2026].
- ↑ «La operadora holandesa KPN rechaza una opa por 12.500 millones» (en castellà), 02-05-2021. [Consulta: 15 gener 2026].
- ↑ «KPN en APG kondigen start glasvezelbedrijf "Glaspoort" aan» (en neerlandès). [Consulta: 15 gener 2026].
- ↑ «Frequenties voor mobiele netwerken» (en neerlandès). [Consulta: 15 gener 2026].
- ↑ «Opta verbiedt KPN doorsluizen NMT-klanten» (en neerlandès). AG Connect. Arxivat de l'original el 2023-04-17.
- ↑ «Van 3G naar 4G: sneller, veiliger en stabieler | KPN» (en neerlandès). [Consulta: 15 gener 2026].
