Guerra Anastasiana
Guerres romano-sassànides  | |||
|---|---|---|---|
 Frontera Oriental durant el segle V | |||
| Tipus | guerra | ||
| Data | 502 al 506 | ||
| Escenari | Frontera oriental (Osroene, Mesopotàmia, Armènia, sud-est d'Anatolia) | ||
| Lloc | Osroene | ||
| Resultat | Tractat de pau l'any 506, es manté l'status quo | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
La Guerra Anastasiana, que va tenir lloc entre 502 i 506, va enfrontar als imperis romà d'Orient i el sassànida. El xa Cavades I (r. 488-496; 499-531) possiblement va provocar la guerra, necessitat de recursos per a saldar els seus deutes amb els heftalites. Va constituir el primer enfrontament d'importància entre totes dues potències des del 440 i va anticipar una llarga sèrie de conflictes entre els dos imperis. Va implicar nombrosos combats, destacant el setge de Amida. Encara que va concloure sense un vencedor clar, va provocar la reconstrucció de les fortaleses romanes d'Edessa, Batna i Amida, i en la construcció d'una nova fortalesa a Dara, que, a banda de convertir-se en un lloc clau de la frontera imperial durant el segle vi, va provocar nous enfrontaments entre totes dues potències.
Antecedents
[modifica]La confluència de diversos factors van acabar amb el període més llarg de pau entre els romans i els sassànides. El xa Cavades I (r. 488-496; 499-531), va ser enderrocat l'any 496 per un cop d'estat que va convertir al seu germà Zamasp en xa. L'any 499, amb ajuda dels heftalites, va recuperar el tro. Un cop recuperat el poder necessitava fons per a pagar-los. A més, per a agreujar la crisi, els canvis en el curs del riu Tigris a la Baixa Mesopotàmia van causar inundacions i fam. Quan l'emperador romà Anastasi I Dicor (r. 491-518) va refusar ajudar-lo, Cavades va intentar obtenir els diners per la força.[1][2]
La guerra
[modifica]Cavades va reclutar als rebels que l'havien deposat, i a l'agost del 502 va envair el territori imperial. Va capturar ràpidament Teodosiòpolis, una ciutat sense guarnició ni fortificacions, possiblement amb suport local.[2] Després, va assetjar Martiròpolis[3] i, durant la tardor i hivern de 502-503, la ciutat-fortalesa d'Amida (actual Amed). Aquest setge va resultar més difícil del que preveia i els defensors, sense reforços militars, van repel·lir els atacs perses durant tres mesos abans que finalment els vencessin.[4]
L'any 503 va estar marcat per moltes batalles sense un resultat decisiu. L'oficial romà Patrici va envair la regió de Arzanene, va saquejar ciutats i va capturar nombrosos presoners.[5] Aquest mateix any, juntament amb Hipaci i un exèrcit de 40.000 homes, va marxar cap a Amida sense aconseguir recuperar la fortalesa.[6] Mentre els romans assetjaven la ciutat, l'oficial Areobind Dagalaif va repel·lir una incursió persa des de Satala.[7] La desconfiança entre els generals romans i la seva negativa a cooperar entre ells va permetre a Cavades, al capdavant d'un gran exèrcit, atacar Osroene i assetjar Edessa. Encara que no va prendre aquesta ciutat,[8] va derrotar a les tropes romanes i les va obligar a retrocedir a través de l'Eufrates fins a Samòsata.[6][9]
L'any 504 va portar canvis en el curs de la guerra favorables als interessos romans. Anastasi va destituir a Hipaci i va col·locar a Cèler al capdavant de les operacions. A la primavera va envair territori persa, va recuperar diverses ciutats i va obtenir un important botí.[10] A l'estiu, Areobind va liderar una incursió a l'Arzanene, devastant gran part dels voltants d'Amida. Al mateix temps, Patrici, després d'interceptar subministraments i reforços perses destinats a Amida, va tornar a intentar reconquerir-la.[6] Novament no va poder recuperar Amida, aquest cop a causa d'una incursió a l'Armènia per part dels huns del Caucas. A l'hivern totes dues parts van acordar un armistici.[11] El 505, romans i perses van reprendre les hostilitats, sense grans enfrontaments. L'esdeveniment més significatiu d'aquest any va ser la recuperació d'Amida, mitjançant el pagament de 453 quilograms d'or, negociat per Cèler.[10]
Les negociacions de pau entre totes dues potències van estar marcades per una profunda desconfiança. El 506, els romans, van sospitar una traïció i van arrestar als funcionaris perses, que, després de ser alliberats, van optar per romandre a Nísibis. Al novembre d'aquest any, totes dues parts van signar un tractat, els termes dels quals desconeixem. Procopi de Cesarea assenyala que la pau va durar set anys, i probablement, va incloure algun pagament als perses.[12][13]
Conclusió
[modifica]
La manca d'una base militar important fronterera des d'on operar va ser, segons els generals romans, causava grans dificultats a les operacions bèl·liques. Un rol que a la banda sassànida complia Nísibis, en mans romanes fins a l'any 363. El 505, Anastasi va ordenar construir la gran ciutat fortificada de Dara i restaurar les fortificacions d'Edessa, Batna (actual Suruç) i Amida.[14]
Encara que durant el regnat d'Anastasi no van esclatar més conflictes a gran escala, les tensions van persistir, especialment degut a la construcció de Dara. Aquest projecte va enfortir la defensa de l'Imperi, però també va generar controvèrsia amb els perses, que van argumentar que violava el tractat del 422, el qual prohibia noves fortaleses a la zona fronterera. No obstant això, Anastasi va prosseguir amb les obres i va subornar Cavades amb diners. Els perses no van aconseguir impedir la construcció, i els romans van completar les muralles de Dara entre el 507 i el 508.[13]
Referències
[modifica]- ↑ Procopio de Cesarea, p. I.7.1-2.
- 1 2 Greatrex y Lieu, 2002, p. 62.
- ↑ «SASANIAN DYNASTY» (en anglès). Encyclopedia Iranica Foundation.
- ↑ Greatrex y Lieu, 2002, p. 63.
- ↑ Martindale, 1980, p. 840.
- 1 2 3 Martindale, 1980, p. 841.
- ↑ Greatrex y Lieu, 2002, p. 68.
- ↑ Greatrex y Lieu, 2002, p. 69-71.
- ↑ Greatrex y Lieu, 2002, p. 69-70.
- 1 2 Martindale, 1980, p. 276.
- ↑ Greatrex y Lieu, 2002, p. 72.
- ↑ Procópio de Cesareia, p. I.9.24.
- 1 2 Greatrex y Lieu, 2002, p. 77.
- ↑ Greatrex y Lieu, 2002, p. 74.
Bibliografia
[modifica]- Greatrex, Geoffrey; Lieu, Samuel N. C. (2002). The Roman Eastern Frontier and the Persian Wars. Part II: AD 363–630. A Narrative Sourcebook (en inglés). Londres y Nueva York: Routledge. ISBN 0-415-14687-9.
- Martindale, John R., ed. (1980). Prosopography of the Later Roman Empire: Volumen II, AD 395-527. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-20159-4.
- Petersen, Leif Inge Ree (2013). Siege Warfare and Military Organization in the Successor States (400-800 AD): Byzantium, the West and Islam (en inglés). Leiden y Boston: Brill. ISBN 9004254463.
- Procopio de Cesarea (552). Historia de las guerras. Constantinopla: Gredos.
