1032
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1032 (mxxxii) |
| Islàmic | 423 – 424 |
| Xinès | 3728 – 3729 |
| Hebreu | 4792 – 4793 |
| Calendaris hindús | 1087 – 1088 (Vikram Samvat) 954 – 955 (Shaka Samvat) 4133 – 4134 (Kali Yuga) |
| Persa | 410 – 411 |
| Armeni | 481 |
| Rúnic | 1282 |
| Ab urbe condita | 1785 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1000 1010 1020 - 1030 - 1040 1050 1060 | |
| Anys | |
| 1029 1030 1031 - 1032 - 1033 1034 1035 | |
.png)
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana. L'any 1032 és el tercer any de la dècada del 1030 i el trenta-dosè any del segle xi i del segon mil·lenni.
Durant l'any 1032 comença el pontificat de Benet IX; neix Yingzong, el cinquè emperador de la dinastia Song de la Xina, i moren el papa Joan XIX i Rodolf III de Borgonya.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1032 són Conrad II del Sacre Imperi, i els papes Joan XIX i Benet IX, Romà III Argir de l'Imperi Romà d'Orient, Enric I de França, Beremund III de Lleó Esteve I d'Hongria, Miecislau II de Polònia i Rodolf III de Borgonya. Els Governants més poderosos del món islàmic són Ali az-Zahir al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides, el califa abbàssida és regit per Al-Qa'im i Muhammad ibn Mahmud és l'emperador de l'Imperi de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin comença a governar els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichen-Itza.[1]
Els esdeveniments més destacables de l'any són que l'emperador romà d'Orient envia un exercit per defensar Calàbria, que la mort de Rodolf III de Borgonya provoca la Guerra de Successió de Borgonya i la partició de Borgonya entre l'emperador del Sacre Imperi i el duc de Borgonya, així com l'enemistat entre el duc de Borgonya i el rei de França. El gran príncep de Kíev Iaroslau I s'alia amb el futur rei de Noruega Harald III per protegir el nord. A l'Extrem Orient, els Tanguts es van expandint abans de crear l'Imperi Tangut que rivalitzarà amb els Song i els Liao.[2]
1032 als Països Catalans i Occitània
[modifica]Als actuals Països Catalans i la seva zona d'influència, es consagra l'església-monestir de Santa Maria de Ripoll, neix el futur comte Ermengol III d'Urgell i moren Sanç V Guillem, Duc de Gascunya i Comte de Burdeus i Constança d'Arle, reina consort de França i filla de Guillem I de Provença.[2]
Esdeveniments
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- Consagració de Santa Maria de Ripoll. Es comença a edificar la part romànica.[3]
Europa
[modifica]- Primavera: L'emperador romà d'Orient, Romà III Argir envia un exèrcit sota les ordres del general Miquel Protospata que inclou tropes d'Anatòlia i europeus occidentals, per reforçar les places de Calàbria.
- Juliol: Es produeix una tempesta i glaceres molt importants a la vall del Loira i a Borgonya que devasta les vinyes i destrueix les collites. S'inicia una gran fam a les zones de les actuals França i Alemanya que finalitza l'any 1033. A frança el preu del blat arriba als 60 sols d'or i hi ha nombrosos casos d'Antropofàgia.[4][5]
- 6 de setembre: Rodolf III de Borgonya mor sense descendència. El Sacre Imperi Romanogermànic incorpora Provença, Savoia i el Comtat de Borgonya. Eudes II de Blois encapçala una revolta contra el seu oncle Conrad II del Sacre Imperi a la guerra de Successió de Borgonya que s'acaba l'any 1034.[6] Robert I de Borgonya, germà d'Enric I de França, rep el Ducat de Borgonya i s'inicia una gran rivalitat entre els dos germans.[6]
- 21 d'octubre: Inici del primer pontificat de Benet IX, que dura fins a l'any 1044. De la nissaga theophylacte, fill dels comtes de Túsculum (nissaga que aporta molts papes i antipapes durant el segle XI) comença els primer dels seus papats que, en total, van durar 12 anys. És papa enre el 21 d'octubre de 1032 i el setembre de 1044, entre el 10 de març de 1045 i el 1 de maig del mateix any i del 8 de novembre de 1047 al 16 de juliol de 1048. Fou el 145è papa, el 147è papa i el 150è papa.[7]
- Els monarques Iaroslau I el Savi de Kíev i el futur rei Harald III de Noruega signen un tractat per a defensar conjuntament les fronteres septentrionals: Harald es casa amb Elisabet de Kíev, filla de Iaroslau.[8]
- Odalric de Bohèmia i sant Procopi de Sázava funden el monestir de Sázava a prop de Praga que serà important per la cristianització dels esclaus.[9]
- (aprox) A Kursk, Rússia, es menciona per primera vegada a Sant Teodosi, que esdevé monjo al Monestir de les Coves de Kíev.[10]
Naixements
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- Ermengol III (m. 1065),[11] anomenat el de Barbastre, comte d'Urgell des del 1038 (als 5 anys d'edat) fins a la seva mort. Era el fill d'Ermengol II d'Urgell i de Constança de Besalú i es casà amb Adelaida de Besalú. Era aliat del comte de Barcelona Ramon Berenguer I i conquerí els pobles de Camarasa i Cubells a l'Emirat de Saraqusta. Juntament amb el comte de Barcelona, va fer Guerra contra l'emirat de Saraqusta, quan van conquerí Pilzà i Estanya l'any 1058.[12]
Europa
[modifica]
El Rei Donald III d'Escòcia neix aproximadament l'any 1032. Pintura de George Jamesone del segle XVII - (aprox) Gyrth Godwinson (m. 1066), quart fil de Godwin de Wessex i germà de Harold Godwinson. Fou un anglosaxó que s'efrontà a la conquesta d'Anglaterra del normand Guillem I d'Anglaterra i que va morir a la batalla de Hastings.[14][15]
- Hug de Grandmesnil (m.1098) acompanyant de Guillem el Conqueridor a la Batalla de Hastings i gran propietari d'Anglaterra després de la conquesta normanda.[16]
- Osbern FitzOsbern (m. 1103), clergue normand capellà reial de Eduard el Confessor. Bisbe d'Exeter des del 1072.[17]
El primer rei de Bohèmia, Vratislau II neix l'any 1032
Àsia.
[modifica]- 6 de febrer: l'emperador Song Yingzong(m. 1067), que serà el cinquè emperador Song de la Xina entre els anys 1063 i la seva mort.[19]
- 3 de setembre, Kyoto: Go-Sanjō (m. 1073), 71è emperador japonès entre els anys 1068 i 1073.[20]
- El vuitè emperador xinès Liao Daozong (m. 1101) dels Liao (mongols) entre el 1055 i el 1101.[21]
El samurai Abe Munetou neix l'any 1032 - Cheng Hao (m. 1085), filòsof xinès neoconfucianista, considerat el principal iniciador de l'Escola de l'Esperit.[23]
- L'emperadriu consort Song-Gao (m. 1093), muller de Yingzong de l'imperi Song de Xina. Regentà el país durant la minoria d'edat del seu net Song Zhezong entre els anys 1067 i 1085.[24]
- Touzi Yiqing, monjo budista zen en el temps de la dinastia Song.[25]
Necrològiques
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]
Sanç V Guillem de Gascunya, duc de Gascunya i comte de Burdeus mor l'any 1032 - Garsenda de Bigorra (aprox), filla i successora de Garcia Arnau I de Bigorra. Casat amb Bernat I de Foix.[27]
- Guillem de Medionaː Senor feudal de la Catalunya Nova en la frontera Mediona, Oló, Clariana, Castellar, Calaf, Tous, Montbui i Corbera. Repoblà la zona de Calaf i va construir els castells de Tous i Montbui per assegurar el repoblament.[28][29]
.png)
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 4 de gener: Zacaries d'Alexandria, 64è Patriarca d'Alexandria des de l'any 1004.[30]
- 28 de juliol, Melun Constança d'Arle, reina consort de França i tercera dona de Robert II de França. Era filla de Guillem I de Provença i d'Adelaida Blanca d'Anjou i fou mare, entre d'altres, d'Enric I de França i de Robert I de Borgonya.[31]
- 29 de juny: Matilda de Suàbia (n. 988) princesa de la dinastia franca dels Conradians, duquesa de Caríntia pel seu matrimoni amb Conrad I de Caríntia i duquesa de l'Alta Lorena pel seu matrimoni amb Frederic II de Lorena.[32]
- 6 de setembre: Rodolf III de Borgonya mor sense descendència Últim rei de Borgonya.[6]
- 9 d'octubre: papa Joan XIX.[33]
- Bezprym, noble, primer fill de Boleslau I de Polònia. Quan el tron el va heredar el seu germà Casimir I de Polònia va fugir al Rus de Kíev. Participa en el conflicte de successió a la mort de Casimir aliat amb Conrad II del Sacre Imperi.[34]
- Constantí Diògenes, general de l'Imperi Romà d'Orient que encapçala importants expedicions militars als balcans amb l'emperador Basili II Bulgaròcton fins que va ser segrestat per Romà III Argir acusat de conspirar contra ell. És el pare de l'emperador Romà IV Diògenes.[35]
- Gille Coemgáin de Moray, rei o mormaer de Moray, un regne semiautònom de la zona d'Inverness, al nord d'Escòcia, des del 1029.[36]
- Odó II de Saxònia Oriental, margrave de la Marca Oriental de Saxònia des de l'any 1015.[37]
Ot Orsèol de Venècia mor l'any 1032. Fragment d'una pintura de Tintoretto.
.JPG)
Àsia
[modifica]- 14 de febrer: Hassanak, visir Gaznèvida. Mort penjat a la forca com a resultes d'una pena de mort.[39]
- 31 de desembre, Herat: Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí Visir Gaznèvida sota els sultans Mahmud de Ghazna i Massud I ibn Mahmud.[40]
- Altuntaix, llibert i general gaznèvida. Xa de Coràsmia fundador de la Dinastia Altuntàixida.[41]
- Arslan ibn Saldjuk, epònim de la dinastia Seljúcida.[1]
- Li (consort de Song Zhen), consort imperial i concubina de l'emperador Song Zhengzong i mare de l'emperador Song Renzong de la Xina. Després de la seva mort fou honorada com Eperadriu Dowager Zhangyi, quan el seu fill descobrí que era la seva mare.[42]
- Li Deming, pare de Li Yuanhao, fundador de la Dinastia Xia Occidental. Fou el líder del poble Tangut i va expandir el seu territori de manera considerable.[43]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «El mundo en el año 1032 d. C.» (en castellà). [Consulta: 4 gener 2026].
- 1 2 Vegi's les referències i els enllaços en els apartats d'esdeveniments, naixements i necrològiques.
- ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
- ↑ Mazet, Jean-François. Saint Nicolas, le boucher et les trois petits enfants: biographie d'une légende (en francès). L'Harmattan, 2010. ISBN 978-2-296-13319-8.
- ↑ Mémorial portatif de chronologie, d'histoire industrielle, d'économie politique et de biographie etc, page 183, per Emmanuel de Laubespin
- 1 2 3 Sismondi, Jean Charles Léonard Simonde de. Histoire des Français (en francès). H. Dumont, 1836, p. 17.
- ↑ «Benet IX | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ Kovalevsky, Pierre. Manuel d'histoire russe: étude critique des sources et exposé historique d'après les recherches les plus récentes (en francès). Payot, 1948.
- ↑ Leger, Louis. Cyrille et Méthode: étude historique sur la conversion des Slaves au christianisme (en francès). A. Franck, 1868, p. 188. ISBN 978-0-7905-5475-4.
- ↑ Biographie, Deutsche. «Feodosij, Pečerskij - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ Monfar, Diego; Bofarull, Pròsper de. Historia de los Condes de Urgel (en castellà). Tom I. Barcelona: Establiment litográfico y tipográfico de D. José Eusebio Monfort, 1853, p. 322-323
- ↑ Mestre i Campi, Jesús (Dir.). Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 395, entrada: «Ermengol III d'Urgell». ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ «Donald III (r. 1093-1094, 1094-1097)» (en anglès). Royal.uk. [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ Anglo-Saxon Chronicle (D and E), 1066
- ↑ De Vries, Kelly. The Norwegian invasion of England in 1066. Repr. in paperback. Woodbridge: Boydell Press, 2003, p. 114-115. ISBN 978-1-84383-027-6.
- ↑ Orderic Vital (1075-1142?). Auteur du texte. «Orderic Vitalis, Tome III, p. 400. Histoire de Normandie.... 27 / 3 / [Orderic Vital ; [trad. par Louis-François du Bois]]» (en francès). 400, 1825-1827. [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ Barlow, Frank. Edward the Confessor. Berkeley: Univ. of Calif. Pr, 1970, p. 164. ISBN 978-0-520-01671-2.
- ↑ «Vratislau II». Britannica. [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ Congress, The Library of. «Song Yingzong, Emperor of China, 1032-1067; 宋英宗, Emperor of China, 1032-1067 - LC Linked Data Service: Authorities and Vocabularies | Library of Congress, from LC Linked Data Service: Authorities and Vocabularies (Library of Congress)». [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ «Go-Sanjo» (en anglès). Britannica. [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ Tackett, Nicolas. The Origins of the Chinese Nation. Cambridge University Press, 2017-11-30, p. 68-69. ISBN 978-1-108-16491-7.
- ↑ «安倍, 宗任, 平安後期 - Web NDL Authorities». [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ «Cheng Hao (Cheng Mingdao) | Internet Encyclopedia of Philosophy» (en anglès americà). [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ Lee, Lily Xiao Hong; Wiles, Sue. Biographical Dictionary of Chinese Women: Tang Through Ming, 618-1644 (en anglès). M.E. Sharpe, 2014-03-13, p. 671. ISBN 978-0-7656-4316-2.
- ↑ Ferguson, Andrew E. Zen's Chinese heritage: the masters and their teachings. Boston: Wisdom Publications, 2000. ISBN 978-0-86171-163-5.
- ↑ José M. Lacarra, La projecció política de Sanç El Major als comtats de Catalunya i de Gascunya, a Estudis d'Història Medieval, vol III. IEC, Barcelona, 1970
- ↑ «Gersende de Bigorre, comtessa».
- ↑ FONT RIUS, Josep Mª. Cartas de población y franquícia de Catalunya. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Publicaciones de la Sección de Barcelona nº 17 (1969).
- ↑ BONNASSIE, Pierre. Catalunya mil anys enrere (Segles X-XI). Vol 1. Economia i societat pre-feudal. Barcelona: Edicions 62 (1979).
- ↑ «A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, Zacharias». [Consulta: 5 gener 2026].
- ↑ Adair, Penelope Ann. Constance of Arles: A Study in Duty and Frustration. Nova York: Palgrave Macmillan US, 2003, p. 9–26. ISBN 978-1-349-63509-2.
- ↑ Eads, Valerie. The Geography of Power: Matilda of Tuscany and the Strategy of Active Defense. BRILL, 2003, p. 355–387. ISBN 978-90-04-47464-2.
- ↑ «John XIX | Italian, Papal States & Reformer | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-04.
- ↑ Wihoda, Martin. Vladislaus Henry: The Formation of Moravian Identity (en anglès). BRILL, 2015-09-17, p. 288. ISBN 978-90-04-30383-6.
- ↑ Kajdan, Aleksandr P. The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova York; Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 627, 1807. ISBN 9780195046526.
- ↑ Marshall, Rosalind K. (2003). Scottish Queens, 1034–1714. Tuckwell Press. p. 4
- ↑ E., E.; Thompson, James Westfall «Feudal Germany». The American Historical Review, 34, 1, 10-1928, p. 104. DOI: 10.2307/1836489. ISSN: 0002-8762.
- ↑
- Norwich, John Julius. (1982). A History of Venice. New York: Alfred A. Knopf., pp. 50-63
- ↑ Muhammad Nazim, The life and times of sultan Mahmud of Ghazna, Cambridge 1931
- ↑ «AḤMAD MAYMANDĪ» (en anglès americà). Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 4 gener 2026].
- ↑ Nazim, The life and times of Sultan Mahmud of Ghazna
- ↑ «History Writing Group of the CCP Kwangtung Provincial Committee». Chinese Studies in History, 12, 1, 10-1978, p. 37–54. DOI: 10.2753/csh0009-4633120137. ISSN: 0009-4633.
- ↑ «西夏王陵简介». Arxivat de l'original el 2014-11-29. [Consulta: 4 gener 2026].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1032
