Faenza
|
| |||||
|
| |||||
| Alministración | |||||
| País | |||||
| Rexón | |||||
| Provincia | Provincia de Ravenna | ||||
| Tipu d'entidá | comuña d'Italia | ||||
| Nome oficial | Faenza (it) | ||||
| Nome llocal | Faenza (it) | ||||
| Códigu postal |
48018 | ||||
| Xeografía | |||||
| Coordenaes | 44°17′08″N 11°53′00″E / 44.2856°N 11.8833°E | ||||
|
| |||||
| Superficie | 215.76 km² | ||||
| Altitú | 44 m[1] | ||||
| Llenda con |
Bagnacavallo, Castel Bolognese (en) | ||||
| Demografía | |||||
| Población | 58 710 hab. (1r xineru 2023) | ||||
| Porcentaxe | 14.98% de Provincia de Ravenna | ||||
| Densidá | 272,11 hab/km² | ||||
| Más información | |||||
| Prefixu telefónicu |
0546 | ||||
| Estaya horaria |
UTC+01:00 (horariu estándar) UTC+02:00 (horariu de branu) | ||||
| Llocalidaes hermaniaes | |||||
| comune.faenza.ra.it | |||||
Faenza (Fènza o Fẽza; llatín: Faventia) ye un conceyu italianu de la provincia de Ravenna, na rexón d'Emilia-Romaña. La ciudá ye históricamente reconocida pola so producción de cerámica artística, hasta'l puntu de que la mallólica, pola fama de la artesanía llocal, ye conocida mundialmente como faience.[2][3][4][5]
D'orixe romanu, baxo'l gobiernu de la Manfredi, Faenza entró nuna dómina de gran crecedera qu'algamó'l so puntu cume mientres el Renacimientu y el Barrocu, configurando l'arte y l'arquitectura de la ciudá. Pola so intensa actividá artística y cultural, ente los sieglos XVIII y XIX convirtióse nun centru destacáu del Neoclasicismu n'Italia y Europa,[6][7] siendo güei l'exemplu más destacáu'l Muséu Nacional del Palaciu Milzetti.
Amás del so papel como centru creativu emerxente,[8][9] Faenza acueye anguaño centros d'investigación y desenvolvimientu centraos nos materiales y la sostenibilidá ambiental.[10][11][12]
Asitiada xusto al oeste del corazón de Romaña, cabo los primeros montes de los Apeninos de Faenza, sirve como sede alministrativa de la Xunión de Romaña Faentina y ye la sede episcopal de la Diócesis de Faenza-Modigliana.
Tien una población de 58 710 habitantes (1 xineru 2023)[13].
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ URL de la referencia: https://it-ch.topographic-map.com/map-tg2sdn/Faenza/?zoom=19¢er=44.28535%2C11.88301&popup=44.28546%2C11.88288.
- ↑ «La ceramica di Faenza – Emilia Romagna Turismo» (italianu). Consultáu'l 29 de xineru de 2025.
- ↑ Artefix (27 de payares de 2019). «FAENZA E LA MAIOLICA – ORIGINS AND TECHNIQUES – Artefice» (italianu). Consultáu'l 29 de xineru de 2025.
- ↑ «Faenza, city of ceramics» (italianu). Consultáu'l 29 de xineru de 2025.
- ↑ «Traditional and Artistic Ceramics – Quality Ceramics» (italianu) (6 d'agostu de 2024). Consultáu'l 7 de febreru de 2025.
- ↑ Franco Bertoni, Marcella Vitali (17 d'ochobre de 2013). «The Neoclassical Age in Faenza – From the Jacobin Revolution to the Napoleonic Period» (italianu). Archiváu dende l'orixinal, el 13 de xineru de 2021. Consultáu'l 11 de xineru de 2021.
- ↑ «Faenza». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de payares de 2020. Consultáu'l 16 de xineru de 2021.
- ↑ Andrea Alberizia (20 de febreru de 2025). «Faenza selected by the Ministry of Foreign Affairs for UNESCO Creative City candidacy» (italianu). Consultáu'l 16 de xunu de 2025.
- ↑ Italian National Commission for UNESCO, ClaudiaB (20 de febreru de 2025). «Faenza and La Spezia candidates to join the UNESCO Creative Cities Network» (italianu). Consultáu'l 11 de xunu de 2025.
- ↑ «ENEA-TEMAF – Rete Alta Tecnologia». Consultáu'l 11 de xunu de 2025.
- ↑ «Institute of Science, Technology and Sustainability for Ceramic Materials Development (ISSMC) – National Research Council». Consultáu'l 11 de xunu de 2025.
- ↑ «C-HUB, the first composite materials hub inaugurated in Faenza» (italianu) (22 d'avientu de 2022). Consultáu'l 16 de xunu de 2025.
- ↑ URL de la referencia: https://demo.istat.it/?l=it.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]
Sitiu web oficial (n'italianu)