135
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 135 (cxxxv) |
| Islàmic | 502 aH – 501 aH |
| Xinès | 2831 – 2832 |
| Hebreu | 3895 – 3896 |
| Calendaris hindús | 190 – 191 (Vikram Samvat) 57 – 58 (Shaka Samvat) 3236 – 3237 (Kali Yuga) |
| Persa | 487 BP – 486 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 385 |
| Ab urbe condita | 888 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle i - segle ii - segle iii | |
| Dècades | |
| 100 110 120 - 130 - 140 150 160 | |
| Anys | |
| 132 133 134 - 135 - 136 137 138 | |
El 135 (CXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Esdeveniments
[modifica]- 9 d'agost: data tradicional de la captura de Béthar, l'última fortalesa de Shimon bar Kokhba, que va ser assassinat. Fi de la revolta de Bar Kokhba a Judea.[1]
- Hadrià va ser aclamat com a "imperador" per segona vegada després de la victòria a Judea. Jerusalem és en gran part destruïda i saquejada de nou, després substituïda per una veterana colònia romana (Ælia Capitolina). Al lloc del Temple s'aixeca un altar a Júpiter. Judea passa a anomenar-se Síria-Palestina. Els jueus van ser prohibits de la zona al voltant de la ciutat i es van dispersar de nou per tot l'Imperi Romà.[2]
- Mort sota tortura el metge jueu Akiva ben Iosef (v. 50-135).[3] Molts estudiosos van ser arrestats i torturats. El rabí Ximon bar Yohaï, deixeble d'Akiva, es va refugiar en una cova, va viure (dotze anys?) com a ermità i després va dirigir una escola a Tekoa (la tradició li atribueix l'escriptura del Zohar).[4] Els membres supervivents del Sanedrí van marxar de Yavne cap a Usha a Galilea, dirigits pel nou patriarca Rabban Simeon ben Gamaliel.[5] Molts fariseus van emigrar a Babilònia on es van unir a la diàspora.
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 135
- ↑ Walter de Gruyter. Aufstieg und Niedergang der römischen Welt : Geschichte und Kultur Roms im spiegel der neueren Forschung, 1977, p. 2773. ISBN 978-3-11-007337-9.
- ↑ Continuum International Publishing Group. Chronology of the Roman Empire (en anglès), 2011. ISBN 978-1-4411-5478-1.
- ↑ Éditions Complexe. Le Cantique des Cantiques, 2006, p. 90. ISBN 978-2-8048-0117-5.
- ↑ Footprint Travel Guides. Israel handbook, 1999, p. 841. ISBN 978-1-900949-48-4.
- ↑ Universal-Publishers. A guide to the Jerusalem Talmud, 2002, p. 252. ISBN 978-1-58112-630-3.
